Et convidem a l’espectacle “Mort a les cunetes”

Dijous 28 de març a les 19 h, tindrà lloc a la Biblioteca l’espectacle “Mort a les cunetes”, un muntatge basat en els llibres “Mort a les cunetes” d’Albert Fàbrega, “Diari d’un emboscat”, de Jaume Ollé i altres escrits.

Aquest muntatge sobre els fets de Súria està dirigit per David Pintó i interpretat per Joan Valentí, “Mort a les cunetes” narra la història de la fossa de can Maçana o els fets de Súria: l’afusellament de vuit republicans, civils, que van ser trets la nit del 9 de febrer del 1939, de la presó de Manresa, i la fuga d’un novè, Josep Nin, que ho va poder explicar.

Amb un format de cinc monòlegs dels testimonis principals dels fets, l’espectacle reconstrueix, des de la força de la paraula i la música, el que va passar tot just fa 80 anys als peus de les muntanyes de Montserrat. La fossa comuna amb aquests vuit afusellats encara no ha estat localitzada a dia d’avui i és per això que l’espectacle també és un reconeixement moral i públic a aquestes persones que van morir per les seves idees i un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista.

Us hi esperem!

Dijous 28 de març, 19 h. Sala d’actes

“Mort a les cunetes”, espectacle de David Pintó i Joan Valentí.

Direcció: David Pintó;  Intèrpret: Joan Valentí “Nan”; Músic: Martí Marsal; Espai escènic, vestuari i attrezzo: Albert Pascual “Pascu”.

Celebrem el Dia Mundial de la Poesia a la biblioteca!

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes —amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades— celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d’un autor/a qui s’encarrega un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració des d’Alacant a l’Alguer, i des de la Franja a Puigcerdà).

Enguany, la poesia commemorativa ha estat escrita per l’autora cerverina Rosa Fabregat, i ha estat traduïda a 20 idiomes diferents.

Com cada any, la Biblioteca Pública de Lleida se suma aquesta iniciativa i ha organitzat les següents activitats:

Dimecres 20 de març, 19 hCelebració del Dia Mundial de la Poesia a càrrec de l’Agrupació Teatral TOAR.

Amb el Cicle d’autors de Lleida “Camins Fondals” de Felip Gallart. Poeta: Miquel Lladó “100 anys del seu naixement”.

Tastet teatral jove, amb motiu del Dia mundial del Teatre, a càrrec del grup de joves del TOAR-Aula.

Dijous 21 de març, 18 h. Celebració del Dia Mundial de la Poesia i el Dia Mundial de les persones amb Síndrome de Down.

Amb la participació dels joves de l’Associació Down Lleida i els alumnes del Centre de Normalització Lingüística.

Projecció del curt “Para Volar“, de Melissa Estaba, protagonitzat per Judith García i Joan Sorribes. Salutació virtual de Rosa Fabregat, autora de la poesia commemorativa del DMP. Lectura de la poesia en diversos idiomes, a càrrec dels alumnes del CNL de Lleida.

Ho organitzen: Associació Down Lleida, Centre de Normalització Lingüística de Lleida i Biblioteca Pública de Lleida.

Us hi esperem!

AdA: Abecedari d’Autores [N]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Moltes autores parteixen de les seves experiències personals a l’hora d’escriure un llibre. Ja sigui amb finalitat biogràfica o com a punt de partida, les experiències viscudes, els desitjos anhelats o les lluites personals, esdevenen el punt de partida per a moltes novel·les. I curiosament allò que d’inici havia estat particular acaba esdevenint general i representa una realitat que identifica moltes persones.

Estupor i tremolors d’Amélie Nothomb és una novel·la d’inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica francesa. Ens explica la història d’una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa.  Ens parla d’un Japó actual, fortament jerarquitzat, on la noia porta el llast d’un doble handicap: ser una dona i ser occidental. A partir de la seva experiència l’autora ens fa una radiografia molt dura i despietada de la societat japonesa.

 “… si cal admirar la japonesa -i cal fer-ho-, és perquè no se suïcida. Conspiren contra el seu ideal des de la més tendra infantesa. Li van esmunyint guix cap a dins del cervell: “Si als vint-i-cinc anys no estàs casada, tindràs bones raons per passar vergonya” (Estupor i tremolors. Amélie Nothomb)

Anaïs Nin és un personatge conegut, situat en la mítica de l’erotisme i del glamur de la primera meitat del segle XX, la que transmeten els seus dietaris. La seva obra sempre gira al voltant de la seva pròpia història, i de manera intencionada provoca una confusió entre allò que és real i el que és ficció. Els seus dietaris van eclipsar la seva obra de ficció. L’autora és el personatge central de la seva obra, motiu pel qual els seus amics  Capote i Miller la menystenien com a escriptora. A Una espia a la casa de l’amor trobem una història psicològica a partir de la Sabina, una dona que viu una mentida: es fa passar per actriu d’una companyia de teatre d’aficionats que representa una versió moderna de Madame Bovary, i d’aquesta manera de tan en tant pot fugir de casa seva i trobar-se amb els seus amants. Explora la manera de ser de les dones i reivindica la igualtat intel·lectual amb l’home, però alhora no es planteja ni un sol moment de tenir un ofici ni una independència econòmica. Reivindica la llibertat total.

Marie Ndiaye no va conèixer el seu pare i la seva terra (Senegal) fins a l’edat adulta, potser per aquest motiu el vincles familiars estant presents en totes les seves obres. A Tres dones fortes ens explica tres histories on la família és el fil que les uneix. Nora és advocada, responent a la trucada del seu pare, marxa a Senegal a defensar el seu germà acusat d’assassinat. Khady Demba, treballa de criada a casa del pare de la Nora, morirà intentant arribar a Europa. I Fanta, cosina de Khady, casada amb un home blanc, rumia sobre un terrible frase que ell li ha cridat (“torna a la teva terra”) i sobre les arrels del seu racisme colonial.

Us convidem al col·loqui “Dones que surten del paper”

Dissabte 16 de març a les 12 h tindrà lloc a la Sala d’actes de la Biblioteca Pública de Lleida el col·loqui “Dones que surten del paper”.

En aquesta activitat, les periodistes lleidatanes Teresa Macià i Anna Sàez conversaran al voltant del llibre “Dones que surten del paper”, d’Elena Yeste i Francesc Canosa. Serà una conversa a tres bandes sobre l’arribada de les dones al món del periodisme en la qual també hi participarà el coautor del llibre, en Francesc Canosa.

Dones que surten del paper“ (ed. Fonoll) és una antologia de peces periodístiques escrites per dones catalanes que expliquen un país entre finals del S. XIX i començaments del S. XX.

Us hi esperem!

Gaudeix del cicle “Elia Kazan” a la Filmoteca Terres de Lleida amb entrada reduïda

La programació de la Filmoteca de Terres de Lleida per aquest mes de març i abril se centra en l’obra del director cinematogràfic Elia Kazan.

Elia Kazanjoglou (Istanbul, 1909 – Nova York, 2003) va néixer i créixer en una família grec armènia que va emigrar als Estats Units l’any 1913 i va tenir una reeixida en el món dels negocis. Gràcies a això va poder rebre una educació universitària, aconseguint ingressar a la Yale Drama School i posteriorment al Group Theatre, moment en què s’inicia com a actor i director cinematogràfic. Kazan és reconegut com una de les principals influències de grans directors contemporanis com Martin Scorsese. Va canviar radicalment la forma interpretativa cinematogràfica a través de l’Actor’s Studio i va triomfar a Broadway, a Hollywood i en la seva carrera com a escriptor.

La proposta de títols dirigits per aquest director que es pot veure a la Filmoteca és la següent:

Dilluns 11 de marçA streetcar named desire / Un tramvía llamado deseo (EUA, 1951). 122’, b/n, VOSE.
Dilluns 18 de març: On the Waterfront / La ley del silencio (EUA, 1954). 108’, b/n, VOSE.
Dilluns 25 de març: East of Eden / Al este del Edén (EUA, 1955). 115’, color, VOSE.
Dilluns 1 d’abril: Wild river / Río salvaje (EUA, 1960). 109’, color, VOSE.
Dilluns 8 d’abril: Splendor in the grass / Esplendor en la hierba (EUA, 1961). 124’, color, VOSE.
Dilluns 15 d’abril: America, America / América, América (EUA, 1963). 177’, b/n, VOSE.

Totes les projeccions seran a les 20.30h al CaixaForum Lleida. La venda d’entrades es fa a CaixaForum Lleida en horari d’atenció al públic, recordeu que teniu l’entrada reduïda presentant el carnet de la biblioteca al moment de fer la compra.

Adreça
Av. Blondel, 3
25002 Lleida
Tel. 973 27 07 88
Fax: 973 27 48 89