La Sala de Préstec de la Biblioteca Pública de Lleida us recomana… una autora: Amélie Nothomb

Amélie Nothomb és una escriptora en llengua francesa que va néixer a Bèlgica i va viure molt temps al Japó amb la seva família. Escriptora compulsiva, li dedica a l’escriptura almenys quatre hores diàries i escriu tres novel·les cada any encara que només en publica una.

Els seus sorprenents relats es caracteritzen per una redacció senzilla i clara que ens presenta uns personatges desmesurats, una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, pel bé i el mal. Utilitza un vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.

Amb els seus textos originals i breus, no s’assembla a cap altre escriptor/a. No us deixarà indiferents.

A la Sala de Préstec trobareu els següents títols:

A les meves ordres
Àcid sulfúric
Antichrista
Atentado
Biografía del hambre
Las Catilinarias
Cosmètica de l’enemic
Diario de Golondrina
Estupor i tremolors
Una Forma de vida
Higiene de l’assassí
Metafísica dels tubs
Ni d’Eva ni d’Adam
Viaje de invierno

Recordeu que podeu consultar la seva disponibilitat al catàleg ARGUS.

Coneixíeu l’autora? Heu llegit alguna obra seva? Esperem els vostres comentaris!!

2 pensaments sobre “La Sala de Préstec de la Biblioteca Pública de Lleida us recomana… una autora: Amélie Nothomb

  1. Nothomb! Jo l’he descobert fa poc amb la novel·la “Una forma de vida”. Em va captivar des del primer moment. Em va encantar la manera directa d’escriure, i la naturalitat amb què flueix la història; una història terrible, per cert. El final el vaig un trobar un pèl decebedor. Precipitat, diria. Tot i això, per a mi ha estat un bon descobriment!!

    M'agrada

  2. Hola Núria,
    me n’alegro molt que l’Amélie t’hagi captivat! Aquesta novel·la és potser de les menys autobiogràfiques de l’autora perquè encara que ella és la protagonista la història és fictícia. És molt entretinguda i toca uns quants temes de l’actualitat (Irak, EEUU, Obama…).
    Jo vaig començar amb “Estupor i Tremolors”, totalment autobiogràfica, i em va impactar tant que, tot i els anys que fa que la vaig llegir, encara “tremolo” de recordar alguns epidodis. A partir d’aquell moment, he anat seguit l’autora i llegint alguns títols anteriors a aquest llibre.
    Ara tinc pendent “Matar al padre”.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s