L’Àrea de Préstec recomana… “La primera estrella del vespre”

La Nadia Ghulam va néixer a Kabul, l’Afganistan, l’any 1985. Quan tenia 8 anys, durant la guerra civil,  una bomba que va caure a casa seva li va provocar ferides molt greus. Durant l’estada a l’hospital la seva mare li va explicar molts contes, 29 dels quals van ser recollits en el volum Contes que em van curar (Columna, 2014).

la primera estrella del vespreQuan tenia 11 anys va decidir fer-se passar per un noi i sortir a treballar per ajudar a la família ja que el règim talibà no permetia que les dones treballessin. Va viure amb un nom que no era el seu durant 11 anys.

Actualment la Nadia viu amb els seus pares adoptius a Badalona, ciutat a la que va arribar al 2006 per rebre tractament mèdic per pal·liar els efectes que les ferides van deixar en el seu rostre. Activa i emprenedora, té diversos projectes en ment, com ara estudiar a la Universitat i ajudar el seu país amb tots els mitjans al seu abast. Mentrestant, estudia català, informàtica, integració social i matèries que tenen a veure amb  la qualitat del treball de les ONG.

L’any 2010 la Nadia va voler explicar la seva història, i juntament amb l’Agnès Rotger va escriure El secret del meu turbant (Columna, 2010), llibre que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2010.

Ara, la Nadia, ens torna a captivar amb el testimoni novel·lat del sofriment i l’esperança de les dones de la seva família afganesa amb el llibre La primera estrella del vespre (Rosa dels Vents, 2016).

El retorn al seu Afganistan natal, on la Nadia vol trobar la seva cosina Mersal i rendir homenatge a la seva difunta tieta, es convertirà en el descobriment de la història oculta de les dones de la seva família, així com de les seves arrels i d’ella mateixa com a dona.

La primera estrella del vespre és un relat de recerques, de descobriments familiars, de preguntes que havien quedat sense resposta i, sobretot, una història que narra la realitat que viuen les dones en societats tan allunyades de la nostra: la manera que tenen de superar les adversitats i de no quedar-se de braços plegats davant d’un suposat destí inalterable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s