AdA: Abecedari d’Autores [B]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

-I-

Avui us recomanem una sèrie d’autores desconegudes, d’aquelles que potser heu sentit anomenar a algú en alguna conversa, però de les molta gent en desconeix l’obra i perquè cal llegir-les.

Començarem per Djuna Barnes, les persones que llegeixen habitualment biografies de ben segur que la coneixen, ja que als anys 80 Andrew Field va escriure La formidable Djuna Barnes –publicada per Seix Barral- i va tenir notable èxit. Però per molt interessant que fos la seva vida, la seva obra encara ho és més! Barnes va ser una dona rebel, disposada a provar tot tipus d’experiències, transgressora de la moral burgesa, rupturista de les convencionalitats artístiques. Va viure a París on va gaudir d’una vida bohèmia en el moment més àlgid de les avantguardes. Entre les seves amistats trobem Marcel Duchamp, James Joyce o Samuel Beckett. La seva intensa vida està plasmada a les seves obres on hi trobem elements de l’inconcient, el món oníric, el lesbianisme, la transgressió… té tots els ingredients d’un còctel deliciós i impactant però la història ha silenciat la seva recepta.

De fet, que la història silenci les dones no ens ve de nou, però no hi estem d’acord. Això és el que devia pensar Tània Balló quan va impulsar el projecte de Las Sinsombrero. En el qual a través d’un documental i un llibre reivindica aquestes dones que van formar part de la Generació del 27, i que han estat silenciades per la historia i fins i tot pels seus companys. Josefina de la Torre, Rosa Chacel, Maruja Mallo, Ernestina de Champourcín, Concha Méndez, Maria Zambrano van ser algunes pensadores, escriptores i artistes que van reivindicar el seu paper intel·lectual com a dones i com a membres del món cultural que vivien. Les veiem publicant novel·les, escrivint ressenyes sobre llibres, opinant d’arquitectura i compartit agenda amb companys com Federico Garcia Lorca, Rafael Albertí o Salvadó Dalí. En les seves obres la dona esdevé un personatge pictòric o literari, fort, emancipat i creatiu que consolida el seu lloc en un espai cultural dominat per homes. Una generació de dones que va quedar silenciada i oblidada fins ara.

En aquesta línia trobem també la darrera publicació de Mary Beard titulada La veu i el poder de les dones, i que podeu agafar en préstec del Centre d’Interès Dones i Feminisme (1a planta). El llibre recull dues conferències en les quals l’autora parla de la costum, podríem dir mala costum, de silenciar les dones, i de que es tracta d’una mecanisme profundament arrelat a la cultura occidental. De fet un dels primers exemples ens l’explica Homer a l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes…mireu si ve de lluny això! Beard a més explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com certes idees de poder, de coneixements o d’autoritats – principalment patriarcals- tedeixen a excloure les dones del discurs oficial.

Però tot i ser una experta en època clàssica Beard també parla de temes  d’avui com política actual, els trolls –dels que viuen a les xarxes socials!!- o el llenguatge amb el que aprovem o condemnem determinades conductes depenent del gènere del subjecte que les du a terme.

-II-

Qui no ha somiat mai en viure en una illa paradisíaca? Aurora Bertrana va ser una d’aquestes persones afortunades. Cosmopolita, liberal i moderna la jove Bertrana aviat es va independitzar de la família i de l’aixopluc del seu pare, Prudenci Bertrana. Acompanyant al seu marit va arribar a la polinèsia francesa el 1926 on hi va viure tres anys. La seva experiència vital i la seva especialització en literatura de viatges, la van convertir en una autora excepcional i única.  Aurora Bertrana va ser una pionera de la literatura de viatges, tant per la perspectiva feminista que aporta als seus escrits com la seva aproximació a les societats que visita. Un bon exemples és l’obra Paradisos oceànics, escrit el 1930, on retrata terres exòtiques i llunyanes, així com les costums dels seus habitants.

L’entorn paradisíac de Bali va servir a Sandra Barneda per ambientar la seva primera novel·la Reír al viento, una novel·la de viatges emocionant i divertida que reivindica la necessitat de ser nosaltres mateixes. Les dones són les protagonistes de les seves novel·les i especialment del seu darrer llibre Hablarán de nosotras, un viatge per la història protagonitzat per dones que van veure en el pecat l’oportunitat de ser lliures. Repassant els pecats capitals l’autora ens presenta una sèrie de dones acusades de pecadores per intentar entendre si ho van ser realment o el pecat va ser una manera de sobreviure.

Erika Bornay, historiadora de l’art, escriptora i investigadora està especialitzada en la iconografia de la dona en el món de l’art. La seva obra Las hijas de Lilith també arrenca del pecat original, de fet, els textos religiosos hebreus ens expliquen que Lilith va ser la primera dona d’Adam, i que va ser expulsada del paradís original, i així es va convertir en diablessa però també en l’origen de la “femme fatale”. Aquest és un llibre molt recomanable sobre la iconografia de la dona i concretament del mite de la  “femme fatale” com a prototip artístic i literari de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. El reflex d’una societat sexofòbica i misògina, que s’obsessiona amb la imatge de la dona i que de forma més o menys conscient la converteix en quelcom pervers i perillós, tal i com representa a la perfecció la diablessa Lilith.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s