AdA: Abecedari d’Autores [D/E]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

La immigració és un fenomen amb el qual convivim a diari, al barri, a l’escola, entre les amistats. I dins d’aquest col·lectiu les dones representen per una banda la pervivència de les tradicions del país d’origen i per l’altra els conflictes d’identitat dels països d’acollida. Avui parlarem d’immigració en clau femenina, de la mà de Assia Djebar i Najat El Hachmi.

Assia Djebar és el pseudònim literari de Fatema Zohra Imalayen lingüista, historiadora, traductora, crítica literària, professora d’història d’Algèria i membre la l’Acadèmia Francesa. La seva vida transcorre entre a cavall entre dos països i dues cultures. Parla dues llengües: l’ idioma francès per pensar, crear i pel dia a dia, i la seva llengua materna –l’àrab- per mantenir els llaços amb les seves arrels, per estimar, per patir i per resar… al seu llibre Sense habitació pròpia, fent al·lusió directa a l’obra de Virginia Woolf, en explica els darrers anys de la  historia d’Algèria com a colònia francesa,  a través de la mirada d’una nena que es fa dona, i que intenta aprofitar el millor dels dos universos culturals que l’envolten. Les seves obres son un exemple de la lluita per la democràcia i de la llibertat de la dona musulmana.

Najat El Hachmi també viu entre dues cultures, la marroquina i la catalana. Va néixer a Nador (Marroc) però va créixer a Vic. La seva vida igual que la d’Assia Djebar transcorre entre dues llengües i entre dues cultures, la de procedència i la d’acollida. Voler ser però sense renunciar a ser, es possible? A La filla estrangera ens explica el pas a la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya. En clau autobiogràfica, ens explica el dilema al que ha d’enfrontar-se: continuar essent una immigrant i acceptar un matrimoni concertat amb el seu cosí, o sortir d’aquest món i intentar buscar el seu camí per desenvolupar el seu talent, encara que això suposi trencar el vincle emocional que comparteix amb la mare… Una història explicada amb honestedat i valentia, que posa l’accent sobre les contradiccions que marquen la seva vida i la de moltes dones immigrades, que lluiten per mantenir la seva identitat entre els lligams afectius amb la terra i la llengua i la cultura i la societat que les acull.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s