Recomanació d’estiu per al grup de lectures contemporànies

Una de feminisme, gràcies.

L’actriu i directora Leticia Dolera s’endinsa en el món de l’escriptura amb un assaig sobre feminisme: Morder la manzana (Planeta, 2018). I en surt airosa. En un moment en el qual s’han posat de manifest reivindicacions per una igualtat real entre homes i dones, aquesta obra hi afegeix el seu granet de sorra.
Potser la gran fita de l’autora es trobi en com ha estructurat el seu llibre. Amb capítols curts, trufats amb vivències personals, d’amigues seves o, almenys, versemblants, anem movent-nos d’allò  particular cap allò més general. Empatitzem amb l’escriptora, ens posem al seu lloc i això ens ajuda a reflexionar sobre com d’interioritzats tenim comportaments quotidians molt poc  recomanables.
El llibre es llegeix d’una tirada. El seu estil és clar i gens academicista. Es tracta d’una obra excel·lent per als no iniciats en el feminisme i per aquelles persones que desitgin
adquirir unes nocions bàsiques sobre el moviment. Per a aquestes persones serà recomanable delectar-se amb el llibre i alhora anar prenent notes; per a les persones ja més familiaritzades amb conceptes com micromasclisme, patriarcat o androcentrisme, aquest assaig pot convertir-se en un déjà vu que no arribi a satisfer les seves expectatives. Dolera ens presenta una obra ben documentada, en la qual podem percebre un gran treball de lectura prèvia i d’investigació. Va il·lustrant-nos sobre el pensament de grans figures feministes como Simone de Beauvoir o Mary Wollstonecraft i ho entremescla amb apunts personals. Aquí és on rau també l’èxit de la seva creació: sosté les seves reflexions i pensaments amb arguments d’autoritat i això impregna la seva obra d’una aparença més intel·lectual.
Tot i que en algun dels passatges del llibre detectem un cert halo d’autopromoció de la seva vessant d’actriu i directora, això no treu mèrit a la seva creació assagística. Com escriptora novella, Dolera aprova amb bona nota. Ens anima a entrar plenament en el pensament feminista i posar-nos les “ulleres del feminisme”, és a dir, veure-ho tot des d’una perspectiva d’inconformisme i crítica per evitar la perpetuació d’actituds masclistes a la nostra societat.
Gaudiu de la lectura.

Guillermo Paradís Mayals, lector

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s