AdA: Abecedari d’Autores [G]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

La prostitució és un dels temes més importants del feminisme. Sobre aquest tema s’han escrit molts llibres, ja que és debat habitual entre les feministes d’arreu del món des dels anys 60. Totes tenen la seva opinió: s’ha de prohibir, s’ha de regular, s’ha d’eliminar… punts de vista diferents però que fa anys que estan estancats i no avancen.

Per aportar una mica de llum al tema l’any 2012 Beatriz Gimeno va publicar La prostitución, un llibre en el qual l’autora ens proposa nous punts de vista per abordar aquest tema, alhora que planteja nous arguments per desencallar el debat.

Beatriz Gimeno és una política i activista dels drets del col·lectiu LGTBI, com a presidenta de la Federació LGTBI  va participar en la redacció de la Llei del matrimoni entre persones del mateix sexe. Està especialitzada en feminisme lèsbic i s’ha posicionat obertament contra la legalització de la prostitució. En els seus escrits denuncia obertament la mercantilització i el neoliberalisme al que estan exposats els cossos de les dones. Els seus llibres no deixen mai indiferents, potser per que aborden temes delicats, incòmodes però reals als que ens hem d’enfrontar.

Germaine Greer és una altra autora que no deixa ningú indiferent, de fet és una mestra de la provocació. El seu estil agressiu, cru i directe li ha procurat defensores i detractors a parts iguals. El seu llenguatge és sarcàstic, cínic i pot ferir la sensibilitat d’algunes persones. Però ella no vol afalagar l’oïda de ningú, vol sacsejar consciències sobre temes que necessiten canvis radicals, com les relacions i convencions socials al voltant de la relació entre dones i homes.

La seva obra La dona eunuc, publicada el 1970, ha esdevingut amb el pas del temps tot un clàssic de la literatura feminista. L’obra transmet un missatge ben clar: la dona neix dona i lliure, però a mesura que madura y es  desenvolupa com a persona es castrada per les convencions socials que la limiten i la situen en una posició d’inferioritat respecte als homes, convertint-la en una pesa fonamental, però secundària, de la vida social. Per elaborar aquest discurs, l’autora es remet a diferents fonts com l’antropologia, la història, la sociologia i l’encomia. “Avui com ahir les dones han de negar-se a ser submises i crèdules, doncs dissimular no pot servir a la veritat” (Germaine Greer)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s