AdA: Abecedari d’Autores [M]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Des de les primeres feministes, la lluita pels drets de la dona s’ha nodrit d’intel·lectuals, polítiques i activistes que han anat donat forma a aquest moviment social, estès a reu del món.

Kate Millett és una escriptora feminista estatunidenca , cineasta, escultura, filòsofa i es considerada una de les figures clau del feminisme contemporani. El 1970 va publicar la seva tesis Política Sexual, on oferia una amplia crítica a la societat patriarcal i a la literatura. Segons Millett l’origen del patriarcat és històric i cultural. No existeix cap disparitat mental, intel·lectual ni emocional entre els sexes.

 

 

 

 

 

En un pla més terrenal trobem Caitlin Moran, periodista britànica que ha creat tot un best-sellers Como ser mujer. Segons l’autora el feminisme es massa important per deixar-lo només en mans dels acadèmics. I en aquest llibre ha trobat la manera de mostrar la faceta més irònica, ferotge i provocativa del feminisme. A partir de la seva experiència personal com a dona, feminista, mare i filla de família nombrosa, va responent un a un als principals aspectes de la condició femenina, amb intel·ligència, humor i sinceritat. I així aborda temes com el propi cos, la depilació, la sexualitat, la maternitat o l’avortament. A més, a través de la crònica enginyosa i atrevida de la feminitat contemporània  aprofita per recordar-nos que el sexisme, i tot allò que comporta és repressiu, a més d’avorrit i estúpid.

Però les reivindicacions sobre la dona no són exclusives del món occidental, Fatima Mernissi sociòloga marroquí, és una de les veus intel·lectuals més rellevants del món àrab. I destaca la seva obra dedicada a la condició femenina en les societats musulmanes. Ha estat pionera en la conciliació del feminisme laic i el feminisme musulmà, que no s’allunya de les seves arrels culturals.

El treball de Mernissi flueix en dues línies: la primera defensa que el Corán no és “per se” un text discriminatori –però si les interpretacions més radicals que se’n fan-.  I la segona gran aportació, que podem llegir en el seu llibre Las sultanas olvidadas, es recordar que la Història escrita del món musulmà ha menystingut les aportacions de nombroses dones. Què des de diversos àmbits polítics o intel·lectuals van marcar les seves època, però que la seva veu i el seu nom han estat silenciats en un mon dominat per homes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s