AdA: Abecedari d’Autores [N]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Moltes autores parteixen de les seves experiències personals a l’hora d’escriure un llibre. Ja sigui amb finalitat biogràfica o com a punt de partida, les experiències viscudes, els desitjos anhelats o les lluites personals, esdevenen el punt de partida per a moltes novel·les. I curiosament allò que d’inici havia estat particular acaba esdevenint general i representa una realitat que identifica moltes persones.

Estupor i tremolors d’Amélie Nothomb és una novel·la d’inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica francesa. Ens explica la història d’una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa.  Ens parla d’un Japó actual, fortament jerarquitzat, on la noia porta el llast d’un doble handicap: ser una dona i ser occidental. A partir de la seva experiència l’autora ens fa una radiografia molt dura i despietada de la societat japonesa.

 “… si cal admirar la japonesa -i cal fer-ho-, és perquè no se suïcida. Conspiren contra el seu ideal des de la més tendra infantesa. Li van esmunyint guix cap a dins del cervell: “Si als vint-i-cinc anys no estàs casada, tindràs bones raons per passar vergonya” (Estupor i tremolors. Amélie Nothomb)

Anaïs Nin és un personatge conegut, situat en la mítica de l’erotisme i del glamur de la primera meitat del segle XX, la que transmeten els seus dietaris. La seva obra sempre gira al voltant de la seva pròpia història, i de manera intencionada provoca una confusió entre allò que és real i el que és ficció. Els seus dietaris van eclipsar la seva obra de ficció. L’autora és el personatge central de la seva obra, motiu pel qual els seus amics  Capote i Miller la menystenien com a escriptora. A Una espia a la casa de l’amor trobem una història psicològica a partir de la Sabina, una dona que viu una mentida: es fa passar per actriu d’una companyia de teatre d’aficionats que representa una versió moderna de Madame Bovary, i d’aquesta manera de tan en tant pot fugir de casa seva i trobar-se amb els seus amants. Explora la manera de ser de les dones i reivindica la igualtat intel·lectual amb l’home, però alhora no es planteja ni un sol moment de tenir un ofici ni una independència econòmica. Reivindica la llibertat total.

Marie Ndiaye no va conèixer el seu pare i la seva terra (Senegal) fins a l’edat adulta, potser per aquest motiu el vincles familiars estant presents en totes les seves obres. A Tres dones fortes ens explica tres histories on la família és el fil que les uneix. Nora és advocada, responent a la trucada del seu pare, marxa a Senegal a defensar el seu germà acusat d’assassinat. Khady Demba, treballa de criada a casa del pare de la Nora, morirà intentant arribar a Europa. I Fanta, cosina de Khady, casada amb un home blanc, rumia sobre un terrible frase que ell li ha cridat (“torna a la teva terra”) i sobre les arrels del seu racisme colonial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s