Quant a bibliotecadelleida

Vine, descobreix i deixa't portar.

Novetats d’autors locals {Sant Jordi 2018}

Aquesta setmana, que ja podem trobar les novetats de Sant Jordi a les llibreries, no podem oblidar els autors locals.

baixaEn Pep Coll, escriptor de capçalera de la biblioteca, ens presenta Al mateix riu d’Heràclit, publicat per l’editorial Proa. En aquesta obra l’autor ens transporta a la Grècia Antiga.

L’any 1972, un estudiant de la Universitat de Barcelona troba un manuscrit amb la biografia d’Heràclit, escrit pel seu esclau a canvi d’obtenir la llibertat. Aquesta biografia novel·lada relata els esdeveniments més importants de l’època.

978849975944.gifMontse Sanjuan ens delecta aquest Sant Jordi amb la seva nova novel·la, el tercer títol de la sèrie de la sergent Anna Grimm titulat Memòria mortal.  Aquesta obra està inclosa dins de la nova col·lecció de novel·la negra de Pagès editors, “Lo Marraco negre”.

La sergent Grimm haurà d’enfrontar-se a dos casos alhora que transcorren paral·lelament. Per un costat, tenim un crim amb quatre morts d’una prestigiosa família de joiers de Lleida i per altre, en Pau Caralt, company agent de la sergent, li exposa un greu problema. És un cas relacionat amb el seu germà petit, assassinat vint-i-cinc anys enrere.

978849975957Fantàstica novel·la policíaca que té l’afegit de que la trama transcorre principalment a la ciutat de Lleida.

Marta Alòs, dins de la mateixa col·lecció “Lo Marraco negre”, ens presenta el seu debut dins de la novel·la negra amb l’obra Ulls maragda. La història també té com escenari principal la ciutat de Lleida i comença amb la troballa del cadàver d’una jove becària de la Udl a qui han arrancat els ulls.

9788494762543Gloria Martín, després de la seva segona novel.la Cuando yo era Antonio Molina, ens sorprèn amb El Destino de las violetas, una història amargament còmica protagonitzada per Casilda García,  àlies “La  Cul”.

Totes aquestes novetats i moltes més les podeu trobar per Sant Jordi a la Biblioteca, a la sala de Col·lecció Local. Podeu anar fent boca si us descarregueu la guia Novetats de Sant Jordi de l’Àrea Local.

Per Sant Jordi i tot l’any, recolzem els autors locals!

Bona diada del llibre!

 

 

Revetlla de Sant Jordi a la biblioteca

Des de l’any 2013 les biblioteques públiques de Catalunya celebren la Revetlla de Sant Jordi, una convocatòria excepcional, festiva, participativa, amb activitats culturals per a tothom a l’entorn de la lectura i les biblioteques, impulsada pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquest any se’n celebrarà la sisena edició el divendres 20 d’abril, i a la Biblioteca Pública de Lleida hem preparat les següents activitats:

A partir de les 12 h: Mostra de novetats de Sant Jordi. Els usuaris que ho desitgin es podran endur 2 novetats de Sant Jordi en préstec amb el carnet de la biblioteca.

A les 18 h: Marató de contes, a càrrec dels alumnes de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida i la participació del contacontes Ivan Rabassa.

Activitat que compta amb la col·laboració de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL.

I després… “ZUM”, espectacle musical familiar d’animació a càrrec de La tresca i la verdesca, que és el grup que interpreta la cançó que es pot escoltar abans i després de l’hora del conte a la biblioteca.

Us convidem a participar i a gaudir de la Revetlla de Sant Jordi i a compartir-la les xarxes socials mencionant @bplleida i amb l’etiqueta #RevetllaStJordi.

Que tingueu una bona diada!

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Laura Clua del grup de lectura virtual}

A la Laura li ha agradat llegir des de petita, el primer llibre que recorda haver llegit va ser el Zoo d’en Pitus de Sebastià Sorribas, però el llibre que la va atrapar i la va convertir en lectora va ser Viatge al centre de la terra de Jules Verne. De petita li agradava amargar-se per llegir, ara en canvi, té un racó de lectura al saló de casa “clàssic” –com ella el defineix- amb butaca còmoda , manteta i llum de peu .

Abans era de les que acabaven tots els llibres, fins que un dia va topar amb un autor –el nom del qual no podem desvelar- que la va fer canviar d’actitud… i a partir d’aquell dia es permet deixar a mitges lectures que no l’interessen.

Com a gran lectora, és usuària habitual del servei de préstec de la Biblioteca Pública de Lleida. Tot i que havia participat en altres grups de Lectura, per qüestions d’horaris laborals ho va haver de deixar, però des de fa dos anys s’hi ha tornat a apuntar, concretament al Grup de Lectura Virtual.

  • Quines avantatges trobes en el GL virtual respecte als presencials?

El debat dura tot el mes, no més una sessió. Pots anar comentant segons avances la lectura (sense fer spoilers clar! ). També m’agrada cercar i compartir informació relacionada amb el llibre. Per exemple, quan vam llegir a Montalban algú va compartir que a Barcelona es feien rutes turístiques sobre localitzacions que surten a les seves novel·les i ho vaig trobar molt interessant.

  • Quin llibre dels que has llegit al GL mai haguessis triat però et va sorprendre.

La majoria! Crec que és la gràcia del grup de lectura. Que et proposin lectures que no triaries. Per exemple, el primer que vaig llegir al grup: Misery de Stephen King. Em feia por i al final em va encantar, vaig veure la pel·lícula i tot!

  • Quin llibre del GL t’ha agradat més? I quin menys?

El llibre que més m’ha agradat ha estat Cosmópolis escrit per Don DeLillo. I de moment el que menys ha estat La princesa de Éboli d’Almudena de Arteaga.

  • Has recomanat algun llibre dels que has llegit al GL?

I tant! N’he recomanat molts: Un año en los Bosques de Sue Hubell , De que parlo quan parlo de córrer de Haruki Murakami i Fun Home d’Alison Bechdel.

  • Que creus que t’aporta participar en un grup?

M’aporta molt! Descobrir llibres i autors que no tenia ni idea que existien i que m’han acabat apassionant. També trobo molt interessant el debat proposat per cada llibre, ja que em fa estar més atenta als detalls de la lectura. Les aportacions de les altres lectores són molt enriquidores i em fan reflexionar.

  • Quan un títol t’agrada llegeixes més títols del mateix autor?

Sí, ho intento. Tinc pendents lectures de Herman Koch i Don DeLillo. Autors que he descobert gracies al grup de lectura.

  • Què li diries a una persona que no ha estat mai en un grup per a que ho provés:

Doncs que quan s’ajunten els cervells de més d’una lectora el plaer de la lectura és multiplica per 10.000. I que descobrirà lectures i lectores meravelloses, fins i tot parts de si mateixa que ni s’ho imagina.

  • Hi ha algun tipus de grup que no es fa a la biblioteca però que a tu t’agradaria?

M’agradaria un grup sobre filosofia, ciències socials o similar per compartir reflexions sobre els món que ens envolta.

  • De tots els llibres que has llegit, quin em recomanaries?

A part dels llibres del GL que t’he dit abans, i que recomano sovint, vull afegir Momo de Michael Ende. Està molt bé per identificar quins són els nostres lladres del temps.  I en especial  et vull recomanar Haikus d’amor: poesies japoneses d’amor, passió i enyorança de Patricia Donegan.

La Laura alterna la lectura en format digital i paper. Li agraden els llibres que l’ajuden a entendre millor el món que l’envolta. En aquest sentit, té un parell de llibres de reflexions preferits: Todo lo Bueno es libre y salvaje (Henry David Thoreau) i Reflexiones sobre un mundo líquido (Zygmunt Bauman).

  • I ja per acabar, em pots explicar alguna anècdota relacionada amb un llibre?

El dia abans del 8 de març vaig llegir La ternura de Roy Galan, em va entendrir molt i  vaig anar corrents a dir-li a la meva mare que l’estimava, a ella, a la seva mare, i a la mare de la seva mare… M’he adonat que els llibres uneixen i serveixen per fer connexions. Es curiós, per exemple, descobrir que has llegit simultàniament el mateix llibre amb amigues que fa temps que no veus.

AdA: Abecedari d’Autores [B]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

-I-

Avui us recomanem una sèrie d’autores desconegudes, d’aquelles que potser heu sentit anomenar a algú en alguna conversa, però de les molta gent en desconeix l’obra i perquè cal llegir-les.

Començarem per Djuna Barnes, les persones que llegeixen habitualment biografies de ben segur que la coneixen, ja que als anys 80 Andrew Field va escriure La formidable Djuna Barnes –publicada per Seix Barral- i va tenir notable èxit. Però per molt interessant que fos la seva vida, la seva obra encara ho és més! Barnes va ser una dona rebel, disposada a provar tot tipus d’experiències, transgressora de la moral burgesa, rupturista de les convencionalitats artístiques. Va viure a París on va gaudir d’una vida bohèmia en el moment més àlgid de les avantguardes. Entre les seves amistats trobem Marcel Duchamp, James Joyce o Samuel Beckett. La seva intensa vida està plasmada a les seves obres on hi trobem elements de l’inconcient, el món oníric, el lesbianisme, la transgressió… té tots els ingredients d’un còctel deliciós i impactant però la història ha silenciat la seva recepta.

De fet, que la història silenci les dones no ens ve de nou, però no hi estem d’acord. Això és el que devia pensar Tània Balló quan va impulsar el projecte de Las Sinsombrero. En el qual a través d’un documental i un llibre reivindica aquestes dones que van formar part de la Generació del 27, i que han estat silenciades per la historia i fins i tot pels seus companys. Josefina de la Torre, Rosa Chacel, Maruja Mallo, Ernestina de Champourcín, Concha Méndez, Maria Zambrano van ser algunes pensadores, escriptores i artistes que van reivindicar el seu paper intel·lectual com a dones i com a membres del món cultural que vivien. Les veiem publicant novel·les, escrivint ressenyes sobre llibres, opinant d’arquitectura i compartit agenda amb companys com Federico Garcia Lorca, Rafael Albertí o Salvadó Dalí. En les seves obres la dona esdevé un personatge pictòric o literari, fort, emancipat i creatiu que consolida el seu lloc en un espai cultural dominat per homes. Una generació de dones que va quedar silenciada i oblidada fins ara.

En aquesta línia trobem també la darrera publicació de Mary Beard titulada La veu i el poder de les dones, i que podeu agafar en préstec del Centre d’Interès Dones i Feminisme (1a planta). El llibre recull dues conferències en les quals l’autora parla de la costum, podríem dir mala costum, de silenciar les dones, i de que es tracta d’una mecanisme profundament arrelat a la cultura occidental. De fet un dels primers exemples ens l’explica Homer a l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes…mireu si ve de lluny això! Beard a més explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com certes idees de poder, de coneixements o d’autoritats – principalment patriarcals- tedeixen a excloure les dones del discurs oficial.

Però tot i ser una experta en època clàssica Beard també parla de temes  d’avui com política actual, els trolls –dels que viuen a les xarxes socials!!- o el llenguatge amb el que aprovem o condemnem determinades conductes depenent del gènere del subjecte que les du a terme.

-II-

Qui no ha somiat mai en viure en una illa paradisíaca? Aurora Bertrana va ser una d’aquestes persones afortunades. Cosmopolita, liberal i moderna la jove Bertrana aviat es va independitzar de la família i de l’aixopluc del seu pare, Prudenci Bertrana. Acompanyant al seu marit va arribar a la polinèsia francesa el 1926 on hi va viure tres anys. La seva experiència vital i la seva especialització en literatura de viatges, la van convertir en una autora excepcional i única.  Aurora Bertrana va ser una pionera de la literatura de viatges, tant per la perspectiva feminista que aporta als seus escrits com la seva aproximació a les societats que visita. Un bon exemples és l’obra Paradisos oceànics, escrit el 1930, on retrata terres exòtiques i llunyanes, així com les costums dels seus habitants.

L’entorn paradisíac de Bali va servir a Sandra Barneda per ambientar la seva primera novel·la Reír al viento, una novel·la de viatges emocionant i divertida que reivindica la necessitat de ser nosaltres mateixes. Les dones són les protagonistes de les seves novel·les i especialment del seu darrer llibre Hablarán de nosotras, un viatge per la història protagonitzat per dones que van veure en el pecat l’oportunitat de ser lliures. Repassant els pecats capitals l’autora ens presenta una sèrie de dones acusades de pecadores per intentar entendre si ho van ser realment o el pecat va ser una manera de sobreviure.

Erika Bornay, historiadora de l’art, escriptora i investigadora està especialitzada en la iconografia de la dona en el món de l’art. La seva obra Las hijas de Lilith també arrenca del pecat original, de fet, els textos religiosos hebreus ens expliquen que Lilith va ser la primera dona d’Adam, i que va ser expulsada del paradís original, i així es va convertir en diablessa però també en l’origen de la “femme fatale”. Aquest és un llibre molt recomanable sobre la iconografia de la dona i concretament del mite de la  “femme fatale” com a prototip artístic i literari de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. El reflex d’una societat sexofòbica i misògina, que s’obsessiona amb la imatge de la dona i que de forma més o menys conscient la converteix en quelcom pervers i perillós, tal i com representa a la perfecció la diablessa Lilith.

La biblioteca acollirà l’exposició “La vida activa” i un taller de llibres d’artista

La Vida activa és una proposta sorgida d’un taller realitzat per l’artista Jordi Mitjà en el qual hi van participar alumnes de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol i usuaris del menjador social La Saleta de la Panera, on es va explorar les possibilitats creatives dels llibres d’artista a partir de la línia proposada per l’autor. La idea era molt simple però des del punt de vista de l’educació artística, molt potent: la possibilitat de generar idees, debats i produccions artístiques, partint d’objectes i materials de baix cost, concretament amb llibres de segona mà que són fàcils d’aconseguir i fins i tot alguns provenien de l’espai “Tria i remena” de la biblioteca.

El potencial d’aquest projecte no només rau en el cost dels materials que s’empren, sinó també en com canviem l’ús de l’objecte del qual partim, descontextualitzant-ho i visibilitzant-ne les diferents capes d’interacció que s’hi han acumulat arran dels seus diferents usos, amb l’objectiu d’activar un debat sobre la vida activa dels objectes i de com aquests canvien a mesura que són dipositaris de la interacció que hi fan les diferents persones que els tenen.

Jordi Mitjà (Figueres, 1970) ha realitzat residències a Cub, Ciutat de Mèxic i a São Paulo. Se li ha dedicat una exposició a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, i ha participat en les exposicions inaugurals del Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona i del Canòdrom de la Meridiana de Barcelona; i la seva obra es troba en col·leccions públiques com el Museu de l’Empordà, la mediateca de la Fundació “la Caixa”, o el Centro Gallego de Arte Contemporáneo, entre d’altres. La seva obra es caracteritza per la crítica social, que treballa a partir d’imatges de la vida quotidiana que l’artista registra contínuament. Col·lecciona experiències, imatges, inventa situacions, indaga en arxius, i proposa accions per examinar les reaccions humanes més simples en front a situacions imprevistes. Extreu i inventa a partir de la realitat, bé a través d’un tractament fílmic, bé publicacions o objectes, les seves propostes susciten qüestions sobre l’individu, els comportaments socials i l’art.

La mostra que es podrà veure a la biblioteca és, doncs, el resultat d’aquest taller, uns llibres d’artista únics que representen un format híbrid entre literatura i arts visuals, fets a través d’una metodologia totalment inclusiva, ja que és impossible preveure, a partir de les produccions resultants, quins participants tenen una formació artística prèvia i quins no.

Com a activitat complementària, el dissabte 21 d’abril a les 11 h tindrà lloc a la biblioteca un taller de llibres d’artista amb Jordi Mitjà, adreçat a persones adultes. Per a participar-hi, caldrà inscriure’s prèviament a través del següent formulari d’inscripció.

La inauguració de l’exposició serà dimecres 11 d’abril a les 12 h.

Us hi esperem!

La vida activa. Mostra de llibres d’artista

Exposició de l’11 d’abril al 31 de maig de 2018. Claustre de l’Àrea infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Lleida

Participants: Jordi Mitjà, Giuseppe Grimaldi, Hossain Tigra, Dorel Mortila,  Lafdil Ayssaoui, Younes Bouhout, Nila De Vera, Maria Alba, Amanda Àlvarez, Marc Chic, Miriam Ruiz, Denisa Tatar, Eloi Tella, Gemma Torrent, Robert Cabrera, Estefania Contreras, Gisela Font, Eric Garrido, Anna Llovera, Claudia Simon.