Els 100% recomanats

L’estiu del 2017 vam ficar en marxa un nou espai de difusió, situat a la recepció de la biblioteca, on cada sala fa propostes de documents que ja sigui per la temàtica, l’autor, l’edició o el contingut, considera que tenen un especial interès i que val la pena recomanar, independentment del seu any de publicació.

L’acceptació per part dels usuaris ha estat molt bona, s’ha consolidat l’espai i s’ha assolit l’objectiu de donar a conèixer nous documents, fets que queden avalats pel nombre de préstecs que han anat augmentant mes rera mes.

Durant l’any 2018 s’ha fet el préstec d’un total de 2629 documents exposats al moble “100% recomanats”, el que suposa una mitjana mensual de 219 préstecs.

Us convidem a fer-hi un cop d’ull!

La biblioteca acull l’exposició “Imágenes y memoria de Mauthausen”

Fins el 28 de febrer de 2019 es podrà veure a la Biblioteca l’exposició fotogràfica “Imágenes y memoria de Mauthausen”. L’exposició té l’objectiu de donar a conèixer al gran públic les imatges que documenten la realitat d’aquest camp de concentració i d’algun camp exterior, per tal de mantenir viva la memòria dels milers de deportats als camps del Tercer Reich.

“Imágenes y memoria de Mauthausen” reuneix un ampli material fotogràfic provinent de França, Àustria, Espanya, la República Txeca i els Estats Units, que mostra diverses vessants. Fins l’alliberament del camp, només es coneixien les fotografies que les SS havien realitzat, i que van intentar destruir. Amb l’alliberament i després de l’arribada dels americans a Mauthausen, diversos fotògrafs van intentar captar instantànies sobre els horrors del camp per tal d’impactar l’opinió pública mundial. Ambdues visions presentaven dues realitats de Mauthausen ben diferents però hi faltava el punt de vista dels presoners. En aquest aspecte, els republicans espanyols hi tingueren un paper clau, ja que a més de salvar el material fotogràfic, van documentar l’alliberament del camp des del seu propi testimoniatge.

Aquesta exposició, impulsada pel Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria, les Amicals de Mauthausen de França i Espanya amb la col·laboració del Comitè Internacional de Mauthausen, es va inaugurar, en la seva versió en llengua alemanya, l’any 2005 al mateix camp de Mauthausen amb el propòsit que el seu itinerari esdevingués homenatge i testimoni dels homes i dones que hi patiren confinament. Així, arriba a Lleida de la mà de l’Ajuntament i l’Amical de Mauthausen i altres camps, en el marc del projecte “Buchenwald-Mauthausen”, que promou treball en l’àmbit de la Cultura de la Pau i en la recuperació de la Memòria Democràtica.

Us convidem a visitar-la!

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Antonieta Maller del grup de Lectures contemporànies}

El grup de Lectures contemporànies, coordinat per Àngels Solà, repassa tots els gèneres literaris, donant a les persones participants una bona selecció de lectures variades per tots els gustos.

Antonieta Maller participa en aquest grup de lectura des de fa 3 anys. El que més li agrada es aquesta varietat d’obres, ja que considera que li aporten una visió panoràmica de la literatura. Reconeix que moltes de les obres llegides no les hauria triat mai, però que confia amb el criteri de la coordinadora, que segons ella “sap escollir llibres especials, que t’omplen i amb els quals gaudeixes”.

  • Has estat sempre una persona lectora?

Sempre havia llegit, i al batxillerat vaig tenir una professora de literatura molt bona que em va enganxar als clàssics. Després vaig tenir uns anys que no vaig llegir gaire, perquè tenia els fills petits i m’ocupaven molt temps. I ara fa 14 anys – gràcies a una amiga- em vaig apuntar a un grup de lectura “¡Peligro! se lee” que feia un professor de lliteratura. Em vaig tornar a enganxar a la lectura. Amb ell vaig descobrir obres clàssiques molt interessant i el plaer de la literatura.

  • Que creus que t’aporta participar en un grup de lectura?

M’enriqueix la lectura que faig dels llibres. Descobrir nous punts de vista sobre una mateixa lectura es sorprenent i enriquidor.

  • Com animaries a una persona a participar en un grup de lectura?

Doncs li diria que la lectura és una feina molt individual i solitària. Val la pena compartir-la, amb el grup de lectura, coneixes gent que té interès pels llibres i fas amistats. És una manera de socialitzar amb gent que té les mateixes inquietuds que tu.

  • Participes en algun altre grup a banda del de Lectures Contemporànies?

Si, al GL Una habitació pròpia i al GL de Còmic

  • T’agradaria proposar un nou grup de lectura per la BPL?

M’agradaria un grup que llegís filosofia o assaig, que són els gèneres que més m’agraden.

  • Dels llibres que has llegit enguany quin llibre t’ha agradat més i quin menys?

El que més Un año en los bosques de Sue Hubbell, sense cap mena de dubte! I el que menys Juego de tronos de George R.R. Martin.

  • I has recomanat algun llibre dels que has llegit al GL?

És clar! El sopar de Herman Koch.

  • Quan un títol t’agrada llegeixes més títols del mateix autor?

Sí. Sobretot investigo la biografia, busco ressenyes, crítiques i quan m’he fet una imatge mental de l’autor aleshores busco els llibres i els vaig apuntant a la llista de” lectures pendents”.

  • Tens algun llibre preferit?

Un llibre que em va marcar molt va ser El procés de Franz Kafka. Jo venia de molts anys de no llegir, i aquest llibre lluny d’espantar-me, perquè no és una lectura fàcil, em va atrapar literalment, em va agradar molt i vaig tornar a descobrir el plaer de llegir.

  • I alguna anècdota relacionada amb un llibre?

Em va passar una cosa molt curiosa amb La casa de Paco Roca. Parla de tres germans que tornen a la casa on van créixer un any després de la mort del seu pare. Em va impactar molt perquè la casa que descriu al còmic era igual que la torre que havia fet el meu pare, la mateix façana, les mateixes reixes, a l’interior les mateixes coses, a més nosaltres també som tres germans. M’hi vaig sentir plenament identificada. De vegades em feia fins i tot por passar les pàgines, per que era com veure part de la meva vida i la del meu pare dins del còmic. Llavors en Paco Roca va venir a Lleida al Caixa fòrum a fer un conferència i li vaig poder explicar la meva experiència amb el còmic. Va ser molt interessant poder parlar amb ell i “compartir” aquests records.

L’Antonieta és usuària habitual del servei de préstec, i li agrada venir als cicles de pel·lícules i documentals que es projecten a la biblioteca. Normalment acaba tots els llibres que comença, fins i tot aquells que no li agraden, en un intent de descobrir-ne el perquè. Alterna sense complexes el llibre amb paper i el digital, i llegeix cada dia després de sopar, quanta estona s’hi pot estar? No mira el rellotge quan està immersa en la lectura…

  • Per acabar l’entrevista, quin llibre em recomanes Antonieta?

És molt difícil només recomanar un llibre, però crec que La Sociedad del Cansancio de Byung-chul Han et pot agradar. És d’un pensador coreà que critica la societat actual – la competència laboral, l’exhibicionisme digital, la falta de transparència política-, segons ell aquests són els mals de la societat contemporània. Et fa entendre la societat actual des del punt de vista de la filosofia.

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Blanca Novales del grup de lectura en francès}

El curs passar va iniciar-se el Grup de Lectura en Francès, coordinat per Maite Alarcón. Aquest grup es caracteritza per llegir obres en versió original i en les sessions s’hi pot parlar en francès (és voluntari).

Una de les seves participants és Blanca Novales, qui té una relació molt estreta amb la cultura francòfona. La Blanca és catedràtica de llengua francesa, i ha dedicat molts anys a ensenyar aquesta llengua, però no només l’idioma sinó també la cultura francesa. Quan va conèixer l’existència d’un Grup de Lectura en Francès a la Biblioteca no va deixar perdre l’oportunitat de participar i aportar el seu granet de sorra.

  • Creus que aquest és un grup pels amants de la lectura o pels amants de la llengua francesa?

Jo crec que és un grup de lectura pels amants de la cultura, perquè el francès és més que una llengua, és gastronomia, és historia, són costums, en definitiva és cultura.

  • Quin nivell has de tenir per participar còmodament en la tertúlia d’aquest grup?

Cal tenir un bon nivell de francès, jo fins i tot diria alt, no tan per poder llegir, sinó per no perdre determinats matisos que pot tenir la llegua francesa, i també a l’hora d’expressar les teves opinions sobre les lectures.

  • Dels llibres que heu llegit quin t’ha agradat més?

El primer que vam llegir:  Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part d’Ana Gabalda. Un llibre molt fresc, amb moltes històries diferents, que et deixa una sensació molt agradable.

  • I quin llibre dels que has llegit al GL mai haguessis triat però et va sorprendre.

Dans le cafè de la jeunesse perdue de Patrick Modiano. Havia llegit alguna obra seva abans, però no m’havia agradat perquè, el considerava un escriptor dur, difícil d’entrar en les seves obres. Aquest cop li vaig donar l’oportunitat, i realment em va sorprendre.

  • Has recomanat algun llibre dels que has llegit al GL?

Sí, d’Amélie Nothomb  Stupeurs et tremblements. Precisament en aquest llibre hi ha una història molt surrealista i divertida a l’hora. La protagonista es contractada per una empresa japonesa. En una reunió amb uns clients ella ha de servir els cafès amb “humilitat i refinament”. Quan acaba la reunió el seu cap la reprèn perquè els convidats s’han sentit molestos perquè parla massa bé el japonès, i l’obliga a “oblidar el japonès” i fer veure que no l’entén… per nosaltres això no té sentit, però amb situacions tant absurdes com aquesta Nothomb posa de manifest les diferències que hi ha entre la cultura occidental i l’oriental, és un llibre que et fa pensar.

  • Què li diries a una persona que no ha estat mai en un grup per a que ho provés:

Doncs en primer lloc, que una cosa que no has fet mai cal provar-la, i després valorar l’experiència. És una manera de fer cultura, de compartir, és com fer un taller de literatura amb el que gaudeixes sempre.

  • Ens pots explicar alguna anècdota relacionada amb un llibre?

Un cop la meva cunyada em va deixar un llibre De la part de la princesse morte de Kenizé Mourad, em va agradar tant que no li volia tornar. Però em sentia culpable i li vaig tornar, però em vaig comprar un exemplar per mi i encara el conservo. Un gran llibre per recordar com a anat canviat la situació de les dones al llarg de la història a través del testimoni d’una princesa de conte.

  • Tens algun llibre fetitxe? O que t’hi sentis identificada?

Tinc molts llibres fetitxe, però si n’he de triar un em quedo amb qualsevol de Marcel Proust. Vaig fer la tesina sobre aquest autor, i he treballat molt la seva obra i la seva persona. La sensibilitat de Proust m’ha acompanyat sempre, i puc dir que la meva carrera professional ha estat molt influïda per l’obra d’aquest autor.

  • Quins serveis utilitzes més de la biblioteca?

El servei de préstec de llibres, però també de material en altres llengües i material audiovisual que pugui veure en versió original.

La Blanca reconeix que és d’aquelles persones que no pot evitar mirar els finals dels llibres abans d’acabar-los, la curiositat la venç! Prefereix els llibres en paper abans que els digitals, i tot i no tenir cap ritual ni lloc específic per llegir, li agrada fer-ho en silenci i de nit, gaudint tranquil·lament de la lectura.

  • Per acabar, quin llibre em recomanes?

Doncs et recomano una autora francesa molt coneguda al seu país Fred Vargas. Escriu novel·la negra i acaba de rebre el Premi Princesa d’Asturies. Té llibres que són molt fàcils de llegir i altres més densos, però tots molt bons com Tiempos de hielo, Huye rápido, vete lejos o Los que van a morir te saludan… qualsevol llibre seu és molt recomanable.