Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Antoni Vidal del grup de novel·la negra}

La novel·la d’intriga és una clàssic del segle XX, però personatges tant carismàtics com Hércules Poirot o Pepe Carvalho van quedar en certa manera desplaçats per l’èxit aclaparador d’Stieg Larsson i la novel·la negra sueca.

Antoni Vidal participa des de fa quatre anys al Grup de Lectura de Novel·la Negra, actualment coordinat per Ramona Solé, escriptora i autora del blog Tu mateix llibres. És lector de novel·la d’intriga des de fa anys, i reconeix que s’ha passat a la novel·la negra perquè s’ha posat de moda. Ens explica que l’atreu com a fenomen social, ja que recull i denúncia tot el que està passant a la societat a nivell mundial, la corrupció, les conspiracions, la violència… pensa que la novel·la negra acabarà passant de moda, i es tornarà a la novel·la d’intriga i  de suspens, ja que son un clàssic de la literatura moderna.

  • Has estat sempre una persona lectora? O te n’has fet en algun moment?

He llegit tota la vida, i la lectura m’ha ajudat moltíssim en moments difícils de la meva vida.

  • Et recordes del llibre que et va fer lector? O el primer llibre que et va agradar?

Escupiré sobre vuestra tumba, de Boris Vian. Vaig llegir aquest llibre fa més de 40 anys i em va impactar molt, sobretot perquè  en aquella època aquí no es parlava de temes de racisme, ni de violència ni de sexe. Explica l’historia d’un noi negre amb pell blanca –albí-, que aprofita el seu aspecte per venjar-se dels racistes blancs que van matar al seu germà. És una novel·la molt bèstia, molt potent.

  • T’agrada acabar tots el llibres que llegeixes?

Els dono un marge de 100 pàgines, si no m’ha convençut el deixo. També t’he de dir que dedico molt temps a escollir quins llibres vull llegir, i generalment no m’equivoco, en realitat en deixo per llegir ben pocs.

  • Que creus que t’aporta participar en un Grup de Lectura?

Conèixer gent que té els mateixos interessos i aprendre. I sobretot les recomanacions dels companys/es que també són molt lectors de negra i em descobreixen lectures noves.  Em passa el mateix a l’altre grup de lectura en el que participo des de fa dos anys -GL Una habitació pròpia-, m’agrada molt i he descobert autores molt bones com Alice Munro.

  • Què li diries a una persona que no ha estat mai en un grup per a que ho provés?

Doncs que la persona que no llegeix només viu una vida. La persona que llegeix en viu moltes. Entrar en un grup de lectura es conèixer gent, compartir, recomanar, i aprendre a gaudir de nou de la lectura, et dona vida.

  • Quin llibre dels que has llegit al GL mai haguessis triat però et va sorprendre.

Palabras a medias de Blanca Busquets, estava acostumat a llegir novel·la negra estrangera i em va sorprendre una autora d’aquí i amb un nom dolç pogués escriure una novel·la tant “negra”, em va sorprendre positivament!

  • I el llibre del GL t’ha agradat més?

Pacte de silenci  de Llorenç Capdevila.

  • Hi ha algun tipus de grup que no es fa a la biblioteca però que a tu t’agradaria?

Penso en un grup de literatura clàssica. Arriba un punt en que estàs saturat –sobretot si només llegeix un gènere o un tipus concret de novel·les-. Crec que pot ser una bona manera de desconnectar i oxigenar-te de nou, els clàssic sempre sorprenen.

  • Ens pots explicar alguna anècdota relacionada amb un llibre?

Sí! Va ser molt curiós! Vaig llegir La catedral del mar de Ildefonso Falcones, i just acabo el llibre em toca un viatge a Barcelona, que consistia en fer una ruta turística inspirada en aquest llibre. Va ser en una visita pels barris i carrers que apareixen a la novel·la, a més d’una visita guiada a la Catedral de Santa Maria del Mar… m’ho vaig passar molt bé, vam gaudir molt.

L’Antoni  Vidal és una persona molt lectora, no té una rutina ni un lloc concrets per llegir, però llegeix cada dia. Li agrada llegir fora de casa, i sempre porta a sobre un llibre electrònic, i de vegades algun en paper –prim-. Li agrada investigar i trobar llibres nous i aprofundir en autors/es que li hagin agradat. De la biblioteca és usuari del servei de préstec i assisteix habitualment a les presentacions de llibres que es fan.

  • Antoni per acabar l’entrevista, em pots recomanar una novel·la negra?

Només una? Te’n puc recomanar moltes! Trece hores de Deon Meyer, que és considerat el rei de la novel·la negra sud-africana:  és boníssim!! I una autora que vaig descobrir fa poc Eva García Saenz de Urturi , et recomano El silencio de la Ciudad Blanca, entre negra i thriller. Si t’agrada la novel·la d’intriga, policíaca i la negra l’has de llegir!

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Antonieta Maller del grup de Lectures contemporànies}

El grup de Lectures contemporànies, coordinat per Àngels Solà, repassa tots els gèneres literaris, donant a les persones participants una bona selecció de lectures variades per tots els gustos.

Antonieta Maller participa en aquest grup de lectura des de fa 3 anys. El que més li agrada es aquesta varietat d’obres, ja que considera que li aporten una visió panoràmica de la literatura. Reconeix que moltes de les obres llegides no les hauria triat mai, però que confia amb el criteri de la coordinadora, que segons ella “sap escollir llibres especials, que t’omplen i amb els quals gaudeixes”.

  • Has estat sempre una persona lectora?

Sempre havia llegit, i al batxillerat vaig tenir una professora de literatura molt bona que em va enganxar als clàssics. Després vaig tenir uns anys que no vaig llegir gaire, perquè tenia els fills petits i m’ocupaven molt temps. I ara fa 14 anys – gràcies a una amiga- em vaig apuntar a un grup de lectura “¡Peligro! se lee” que feia un professor de lliteratura. Em vaig tornar a enganxar a la lectura. Amb ell vaig descobrir obres clàssiques molt interessant i el plaer de la literatura.

  • Que creus que t’aporta participar en un grup de lectura?

M’enriqueix la lectura que faig dels llibres. Descobrir nous punts de vista sobre una mateixa lectura es sorprenent i enriquidor.

  • Com animaries a una persona a participar en un grup de lectura?

Doncs li diria que la lectura és una feina molt individual i solitària. Val la pena compartir-la, amb el grup de lectura, coneixes gent que té interès pels llibres i fas amistats. És una manera de socialitzar amb gent que té les mateixes inquietuds que tu.

  • Participes en algun altre grup a banda del de Lectures Contemporànies?

Si, al GL Una habitació pròpia i al GL de Còmic

  • T’agradaria proposar un nou grup de lectura per la BPL?

M’agradaria un grup que llegís filosofia o assaig, que són els gèneres que més m’agraden.

  • Dels llibres que has llegit enguany quin llibre t’ha agradat més i quin menys?

El que més Un año en los bosques de Sue Hubbell, sense cap mena de dubte! I el que menys Juego de tronos de George R.R. Martin.

  • I has recomanat algun llibre dels que has llegit al GL?

És clar! El sopar de Herman Koch.

  • Quan un títol t’agrada llegeixes més títols del mateix autor?

Sí. Sobretot investigo la biografia, busco ressenyes, crítiques i quan m’he fet una imatge mental de l’autor aleshores busco els llibres i els vaig apuntant a la llista de” lectures pendents”.

  • Tens algun llibre preferit?

Un llibre que em va marcar molt va ser El procés de Franz Kafka. Jo venia de molts anys de no llegir, i aquest llibre lluny d’espantar-me, perquè no és una lectura fàcil, em va atrapar literalment, em va agradar molt i vaig tornar a descobrir el plaer de llegir.

  • I alguna anècdota relacionada amb un llibre?

Em va passar una cosa molt curiosa amb La casa de Paco Roca. Parla de tres germans que tornen a la casa on van créixer un any després de la mort del seu pare. Em va impactar molt perquè la casa que descriu al còmic era igual que la torre que havia fet el meu pare, la mateix façana, les mateixes reixes, a l’interior les mateixes coses, a més nosaltres també som tres germans. M’hi vaig sentir plenament identificada. De vegades em feia fins i tot por passar les pàgines, per que era com veure part de la meva vida i la del meu pare dins del còmic. Llavors en Paco Roca va venir a Lleida al Caixa fòrum a fer un conferència i li vaig poder explicar la meva experiència amb el còmic. Va ser molt interessant poder parlar amb ell i “compartir” aquests records.

L’Antonieta és usuària habitual del servei de préstec, i li agrada venir als cicles de pel·lícules i documentals que es projecten a la biblioteca. Normalment acaba tots els llibres que comença, fins i tot aquells que no li agraden, en un intent de descobrir-ne el perquè. Alterna sense complexes el llibre amb paper i el digital, i llegeix cada dia després de sopar, quanta estona s’hi pot estar? No mira el rellotge quan està immersa en la lectura…

  • Per acabar l’entrevista, quin llibre em recomanes Antonieta?

És molt difícil només recomanar un llibre, però crec que La Sociedad del Cansancio de Byung-chul Han et pot agradar. És d’un pensador coreà que critica la societat actual – la competència laboral, l’exhibicionisme digital, la falta de transparència política-, segons ell aquests són els mals de la societat contemporània. Et fa entendre la societat actual des del punt de vista de la filosofia.

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Blanca Novales del grup de lectura en francès}

El curs passar va iniciar-se el Grup de Lectura en Francès, coordinat per Maite Alarcón. Aquest grup es caracteritza per llegir obres en versió original i en les sessions s’hi pot parlar en francès (és voluntari).

Una de les seves participants és Blanca Novales, qui té una relació molt estreta amb la cultura francòfona. La Blanca és catedràtica de llengua francesa, i ha dedicat molts anys a ensenyar aquesta llengua, però no només l’idioma sinó també la cultura francesa. Quan va conèixer l’existència d’un Grup de Lectura en Francès a la Biblioteca no va deixar perdre l’oportunitat de participar i aportar el seu granet de sorra.

  • Creus que aquest és un grup pels amants de la lectura o pels amants de la llengua francesa?

Jo crec que és un grup de lectura pels amants de la cultura, perquè el francès és més que una llengua, és gastronomia, és historia, són costums, en definitiva és cultura.

  • Quin nivell has de tenir per participar còmodament en la tertúlia d’aquest grup?

Cal tenir un bon nivell de francès, jo fins i tot diria alt, no tan per poder llegir, sinó per no perdre determinats matisos que pot tenir la llegua francesa, i també a l’hora d’expressar les teves opinions sobre les lectures.

  • Dels llibres que heu llegit quin t’ha agradat més?

El primer que vam llegir:  Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part d’Ana Gabalda. Un llibre molt fresc, amb moltes històries diferents, que et deixa una sensació molt agradable.

  • I quin llibre dels que has llegit al GL mai haguessis triat però et va sorprendre.

Dans le cafè de la jeunesse perdue de Patrick Modiano. Havia llegit alguna obra seva abans, però no m’havia agradat perquè, el considerava un escriptor dur, difícil d’entrar en les seves obres. Aquest cop li vaig donar l’oportunitat, i realment em va sorprendre.

  • Has recomanat algun llibre dels que has llegit al GL?

Sí, d’Amélie Nothomb  Stupeurs et tremblements. Precisament en aquest llibre hi ha una història molt surrealista i divertida a l’hora. La protagonista es contractada per una empresa japonesa. En una reunió amb uns clients ella ha de servir els cafès amb “humilitat i refinament”. Quan acaba la reunió el seu cap la reprèn perquè els convidats s’han sentit molestos perquè parla massa bé el japonès, i l’obliga a “oblidar el japonès” i fer veure que no l’entén… per nosaltres això no té sentit, però amb situacions tant absurdes com aquesta Nothomb posa de manifest les diferències que hi ha entre la cultura occidental i l’oriental, és un llibre que et fa pensar.

  • Què li diries a una persona que no ha estat mai en un grup per a que ho provés:

Doncs en primer lloc, que una cosa que no has fet mai cal provar-la, i després valorar l’experiència. És una manera de fer cultura, de compartir, és com fer un taller de literatura amb el que gaudeixes sempre.

  • Ens pots explicar alguna anècdota relacionada amb un llibre?

Un cop la meva cunyada em va deixar un llibre De la part de la princesse morte de Kenizé Mourad, em va agradar tant que no li volia tornar. Però em sentia culpable i li vaig tornar, però em vaig comprar un exemplar per mi i encara el conservo. Un gran llibre per recordar com a anat canviat la situació de les dones al llarg de la història a través del testimoni d’una princesa de conte.

  • Tens algun llibre fetitxe? O que t’hi sentis identificada?

Tinc molts llibres fetitxe, però si n’he de triar un em quedo amb qualsevol de Marcel Proust. Vaig fer la tesina sobre aquest autor, i he treballat molt la seva obra i la seva persona. La sensibilitat de Proust m’ha acompanyat sempre, i puc dir que la meva carrera professional ha estat molt influïda per l’obra d’aquest autor.

  • Quins serveis utilitzes més de la biblioteca?

El servei de préstec de llibres, però també de material en altres llengües i material audiovisual que pugui veure en versió original.

La Blanca reconeix que és d’aquelles persones que no pot evitar mirar els finals dels llibres abans d’acabar-los, la curiositat la venç! Prefereix els llibres en paper abans que els digitals, i tot i no tenir cap ritual ni lloc específic per llegir, li agrada fer-ho en silenci i de nit, gaudint tranquil·lament de la lectura.

  • Per acabar, quin llibre em recomanes?

Doncs et recomano una autora francesa molt coneguda al seu país Fred Vargas. Escriu novel·la negra i acaba de rebre el Premi Princesa d’Asturies. Té llibres que són molt fàcils de llegir i altres més densos, però tots molt bons com Tiempos de hielo, Huye rápido, vete lejos o Los que van a morir te saludan… qualsevol llibre seu és molt recomanable.

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Maria Ángeles Muñoz del grup de lectura de còmic}

El Grup de Lectura de Còmic és una de les novetats d’enguany. La coordinadora és l’Àngels Solà, la nostra experta en còmic, que ha dissenyat aquesta activitat per apropar el món del còmic al públic adult, trencant així els estigmes i estereotips que envolten aquest gènere.

Maria Ángeles Muñoz és una lectora de tota la vida, però abans d’apuntar-se al grup de lectura de còmic, pràcticament no havia llegit res d’aquest gènere. Quan era petita havia llegit els còmics de Zipi  i Zape de José Escobar, i recentment seguia la tira còmica de Paco Roca “Memorias de un hombre en pijama”. Reconeix que es va apuntar per curiositat, per aprendre coses noves d’aquest gènere que desconeixia totalment. I ara al llegir no pot evitar fixar-se en les il·lustracions, els colors, les vinyetes, si són atapeïdes o espaioses, els textos, els tipus de lletra… ha estat una descoberta fascinant!

  • De moment, quin llibre del grup de lectura t’ha agradat més?

El darrer que he llegit Prototipo Ralf Köning, m’ha fet riure molt!

  • I quin llibre dels que has llegit al grup de lectura mai haguessis triat però et va sorprendre.

No n’hauria triat cap perquè no en coneixia cap, però em va sorprendre molt positivament Ala Rota d’Antonio Altarriba i Kim.

  • Has recomanat algun llibre dels que has llegit al grup de lectura?

I tant! María y yo de Miguel Gallardo i també Arrugas de Paco Roca.

  • Ens pots explicar alguna anècdota relacionada amb un còmic?

Jo sóc de Segovia, i quan sóc allà llegeixo un diari que es diu El Norte de Castilla, que té un suplement literari molt bo on sempre hi ha bones ressenyes i recomanacions de llibres. I estant de vacances a la meva ciutat natal, en aquest suplement vaig llegir una recomanació d’un còmic que es deia El Nord de Miquel Àngel Bergés y Josep Maria Cazares. L’obra està ambientada al carrer Nord de Lleida, però que té dos capítols dedicats a Andrés Laguna, un metge humanista, que es va formar a Europa, va donar classes a les Universitats d’Alcalà i Toledo, i l’emperador Carlos V el va convertir en el seu metge personal, tot un personatge que té places, instituts i estàtues dedicades a la ciutat de Segovia! Quan vaig tornar a Lleida vaig córrer a la llibreria a comprar-lo.

  • Has estat sempre una persona lectora?

Des de sempre. Crec que vaig néixer lectora! Quan era petita abans d’anar a adormir em contaven contes, quan van deixar de contar-me’ls em vaig submergir en la lectura en busca d’aquestes històries que m’apassionaven.

  • Què creus que t’aporta participar en un grup?

Llegir és una activitat solitària, amb el grup puc compartir la lectura, comentar la trama, els personatges, i descobrir nous enfocament sobre un mateix llibre.

  • Què li diries a una persona que no ha estat mai en un grup per a que ho provés:

Que gaudirà compartint punts de vista, idees, i que descobrirà lectures interessant i estimulants que per si sola no haurà escollit. Sempre llegim el que ens agrada, i el grup de lectura et fa sortir de la teva “zona de confort” i arriscar-te a descobrir noves lectures.

  • Participes en algun altre grup?

Si, al de lectures contemporànies i  al grup de lectures Cuinant entre llibres. Aquest darrer m’agrada molt, perquè a cada sessió portem alguna recepta i berenem, i mentre mengem continuem la tertúlia literària de manera molt més informal i relaxada, però alhora molt enriquidora. És una experiència molt bonica i molt recomanable.

  • T’agradaria proposar un grup de lectura en especial?

Sí, m’agradaria un d’ecologia. Penso que és un tema molt actual, i que es pot abordar des de la novel·la, l’assaig, els articles científics. Hi ha molta literatura sobre aquest tema, moltes corrents i és un tema que ens afecta  a nivell mundial.

  • Hi ha algun llibre que tingui un significat especial per tu?

Sempre m’ha agradat molt El petit príncep  d’Antoine de Saint-Exupéry.​ És un llibre que permet moltes lectures, el pot llegir un nen/a de 10 anys i li agradarà, i el pot llegir una persona més gran i també li agradarà perquè en traurà una altra lectura. He estat mestra d’educació especial durant molts anys, i als meus alumnes els ensenyava a llegir amb El petit príncep, i els agradava molt i en treien les seves pròpies conclusions. És un llibre molt versàtil i que he rellegit molts cops.

Amb 15 anys Maria Ángeles es va “enganxar” a Los episodios nacionales de Benito Perez Galdós. No  li agradaven els llibres per a noies, en canvi a Los episodios nacionales hi havia aventures, acció, espies, traïcions eren molt més divertits: “Durant l’estiu quan no hi havia escola tenia molt temps per llegir –ens explica- M’ho passava molt bé llegint aquestes novel·les, podies viatjar a molts llocs sense sortir de casa”.

  • Quins serveis utilitzes més de la biblioteca?

Principalment el servei de préstec, visito exposicions i porto la meva neboda a les activitats de la bebeteca.

  • Per acabar, quin llibre em recomanes?

Doncs per començar Las serpientes ciegas, la historia és de Felipe Hernandez Cava amb il·lustracions de Bartolomé Seguí, parla d’una venjança  amb la Guerra Civil espanyola de i el Nova York de la gran depressió de fons. I també Dublinés una novel·la gràfica d’Alfonso Zapico centrada en la vida de James Joyce.

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Marialba Revés del grup de lectura de novel·la contemporània}

El Grup de Lectura de Novel·la Contemporània és un dels grups més veterans de la Biblioteca. Va començar l’any 2009, i la seva coordinadora és Margarita Bartolomé. Tota una experta en literatura que es guanya el respecte i l’admiració del membres del grup amb cada una de les novel·les que proposa.

Des de fa set anys l’escriptora Marialba Revés participa en aquest grup de lectura. El llibre amb el qual va descobrir el plaer de la literatura va ser Mrs. Harris va a Paris de Paul Gallico, que parla d’una criada amb sabates d’home, barret negre amb una flor i una gavardina fins als peus, com una mena de Mary Popins -però lletja-, i que estalviava un pound cada dia, amb intenció de viatjar a París i comprar-se un vestit de la casa Dior. Era entranyable, ens diu Marialba, em va agradar tant que crec que per això sempre vull escriure sobre criades.

Es considera una lectora respectuosa, ja que sap que darrera de cada llibre hi ha l’esforç d’una persona i moltes hores de treball. Intenta sempre esbrinar el missatge que l’autor vol transmetre amb cada obra i, curiosament, el 95% del que llegeix és en format paper.  Tot i que ha participat en diversos grups de lectura, els ha abandonat per manca de temps, i se centra des de fa anys amb el grup de Novel·la Contemporània.

  • Que creus que t’aporta participar en un grup de lectura?

Per mi és un espai de comunió i de pau. Un lloc on em sento entre germans. Amb gent que gaudeix de la lectura igual que jo, i amb la que tinc moltes afinitats.

  • Participes en algun altre grup?

He provat diversos grups de lectura, però els he anat deixant per manca de temps, he de llegir molt per la meva feina i no puc arribar a tot. M’he quedat amb el de novel·la contemporània perquè és el que més m’aporta com a lectora i com a escriptora. Confio plenament en el criteri de la Margarita per escollir els llibres, ens sap molt.

  • La novel·la contemporània és una forma d’entendre el nostre context actual, la nostra societat?

La novel·la contemporània hauria d’aportar la veritat del món en el que vivim. L’autor/a ha de ser capaç de reflectir la societat a través de la seva literatura. Ha de poder canalitzar la realitat que l’envolta i transmetre-la a través de les seves obres.

  • Quan un títol t’agrada llegeixes més títols del mateix autor?

I tant! És més, quan trobo algun escriptor/a que m’agrada, investigo sobre la seva vida, la seva trajectòria professional, la seva obra literària, les influències que té la seva obra… intento fer-me una imatge global de la persona. M’agrada connectar amb els autors amb la seva experiència vital i també amb la seva època.

  • Quin llibre del GL t’ha agradat més? El recomanaries?

Em va encantar La família Karnovski  d’Israel Yehoshua Singer.  Me n’agraden molts, i cada any en recomano 2 o 3, com per exemple Les guerres del pare de Pere Rovira o Canada de Richard Ford.

  • Hi ha algun tipus de grup que no es fa a la biblioteca però que a tu t’agradaria?

Si, per exemple un de teatre, o un de literatura catalana, tenim una riquesa literària que cal redescobrir. I també de literatura local, hi ha molts autors/es, vius i morts a Lleida. Penso que conèixer les obres locals i aprendre a valorar-les ens ha d’ajudar com a territori, a estimar allò que som, d’on venim.

  • Quins serveis utilitzes habitualment  de la biblioteca?

Tots! Em considero molt usuària, vinc a totes les activitats que feu: presentacions de llibres, conferencies, lectures, Els 10 de… , i el grup de lectura és clar!

Marialba Revés és una lectora foraç, tot i tenir un racó de lectura, reconeix que llegeix per tots els racons de casa i a totes hores. Ens explica que el dia que va presentar el seu primer llibre va ser molt emocionant, sobretot pel fet que els seus companys escriptors la tractessin com una igual. Va ser com entrar en un món meravellós –ens diu-.

  • Per acabar, quin llibre em recomanes?

Evidentment el meu! Però si t’he de recomanar un llibre, de dona a dona, qualsevol de Natalia Ginzburg, una novel·lista i assagista italiana. Una dona molt potent. Una de les veus més singulars de la literatura italiana del segle XX. Era una dona amb molta força, va patir molt, van assassinar al seu marit i es va quedar sola amb tres fills. La seva força i el seu compromís es transmeten en els seus llibres. Querido Miguel o Las palabras de la noche, són llibres que recomanaria sense dubtar.

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Josep Michans del grup de lectura “Cuinant entre llibres”}

Si t’agrada cuinar i llegir aquest és el teu grup de lectura!! La coordinadora del grup, l’Eva Macià, va posar en marxa aquest peculiar grup en el que a més de comentar llibres, es comenten i degusten receptes temàtiques.

Cada any es “viatja” a un país diferent, de manera que la temàtica de les lectures i les receptes van canviant. Enguany estan llegint novel·les ambientades a Nova York i degustant tot tipus de delícies que pots trobar a la ciutat dels gratacels. Això si, la condició imprescindible per poder participar en aquest grup és que et comprometis a fer una de les receptes que es proposen al dossier de receptes – i que es dona a l’inici de les sessions- o bé que busquis receptes originals del país escollit.

En Josep Michans no s’ho va pensar gaire, a l’hora d’apuntar-se a aquest grup. Amant de la lectura i a voltes cuinetes, el requisit d’haver de cuinar li va semblar un incentiu més per apuntar-se al grup. Hi participa des de fa 3 anys,  però també el podeu trobar al grup de novel·la històrica.

  • Josep, que t’aporta participar en un grup de lectura?

M’agrada posar en comú els llibres que llegeixo, i la riquesa d’opinions que pots trobar sobre una mateixa lectura. Descobrir aquelles coses que no havia vist en un llibre i que algú te’n fa adonar. Es curiós, el mateix llibre pot ser interpretat de moltes maneres.

  • Quin llibre dels que has llegit al grup de lectura mai haguessis triat però et va sorprendre.

L’última trobada de Sándor Márai. No l’hauria escollit mai, i en canvi em va agradar.

  • I el llibre que t’ha agradat més?

Un dels llibres llegits l’any de Suècia, Zapatos italianos de Henning Mankell. Parla sobre un metge retirat i que viu sol en una illa, però un dia ha de sortir de la seva reclusió i enfrontar-se al seu passat. És un llibre que està molt ben escrit, et sorprèn i et fa pensar. L’he recomanat molt. Altres llibres que també he recomanat són Jo confesso de Jaume Cabre o La Caverna de José Saramago, d’en Saramago els recomano tots!

  • Et recordes del llibre que et va fer lector?

Sempre m’ha agradat molt llegir. De petit llegia molt, vaig ser afortunat, a casa em regalaven molts llibres. També llegia TBOs. El meu tiet tenia una botiga on també venia revistes, i tenia accés a tots aquells TBOs gratuïts i abans de que sortissin a la venda al poble! De jove també llegia teatre. Però el llibre que em va marcar va ser El Quixot, el vaig llegir amb 18 anys. Les diferents històries que explica em van atrapar, i després l’he rellegit molts cops. De vegades només històries soltes, les que més m’agradaven.

  • Quin tipus de lector ets?

Llegeixo tots els dies, de 19 a 21h en una petita sala de lectura que tinc a casa. Al cap del mes llegeixo uns quatre llibres, pràcticament dos en paper i dos en format digital. I normalment acabo tots els llibres que començo.

  • Tens alguna anècdota relacionada amb un llibre?

Sí, precisament amb el Quixot, sempre m’havia agradat, però arrel d’apuntar-me a un curs d’escriptura creativa, el vam treballar tant que el vaig acabar avorrint… Per altra banda recordo el primer llibre que vaig llegir en català: Crist de nou crucificat de Nikos Kazantzaki. Vaig néixer a la Franja i a la meva època a l’escola s’aprenia en castellà, em va costar molt llegir aquest llibre, m’hi vaig haver d’esforçar molt.

  • Quan has descobert un autor que no coneixies i t’agrada, en llegeixes més títols?

Generalment sí, fins i tot de vegades he rellegit alguns llibres que m’han agradat especialment. Però de vegades també et decep la resta de la seva obra.

Un any per Sant Jordi en Josep va participar en un lectura de textos,  va escollir un fragment titulat “la lectura” del llibre La Caverna de José Saramago. Li agrada la idea que planteja Saramago, que la lectura és com un riu, i hi ha moltes maneres de creuar-lo. Els llibres són com rius, i la manera de creuar-los són les múltiples lectures que podem fer d’un mateix text. Així com passa als grups de lectura –ens diu-.

  • En resum, què li diries a una persona que no ha estat mai en un grup de lectura?

Doncs que vingui a provar, s’ho passarà molt bé , i descobrirà els diferents punts de vista sobre la lectura d’un mateix llibre. Resulta d’allò més interessant.

  • I per acabar, quin llibre em recomanaries?

Nosotros en la noche de Kent Haruf, a més l’any passat van estrenar una pel·lícula basada en el llibre que porta el mateix títol.