L’Àrea Local us recomana…

Avui volem destacar tres obres relacionades amb els Pallars, tres novetats que ens ajudaran a conèixer una mica més i millor la història d’aquests indrets i de la seva gent.

La primera proposta és la d’un llibre que s’endinsa en els temps d’assentament i consolidació de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, situat a les terres nord-occidentals catalanes del Pallars i l’Urgell i en les nord-orientals aragoneses de la Ribagorça, als segles XII i XIII.

Es tracta d’una de les institucions de regulars més importants a la Corona d’Aragó medieval, ja que, en establir-s’hi, va contribuir a la reorganització dels poders, visible en la reconfiguració de la classe nobiliària, i a les transformacions de les societats. Els seus fons documentals contribueixen a documentar i a conèixer millor la vida dels homes i de les dones de la regió dels Pirineus als segles XII i XIII, tant des del punt de vista de la seva subjecció o proximitat als hospitalers, com també de la seva quotidianitat social, econòmica, política i fins i tot espiritual.

La segona proposta fa referència a un episodi específic de la Guerra Civil al Pallars: la fugida pel coll de Salau de pràcticament la meitat de veïns i veïnes d’Alòs d’Isil el maig de 1938, unes persones que escapaven de l’arribada de la contesa bèl·lica a les valls pallareses. Aquests exiliats, un cop a l’Arieja francesa, van ser traslladats a la caserna de Gribeauval, a Clermont-Ferrand.

L’obra va més enllà de plantejar un fet històric concret, ja que serveix per situar el lector en el context històric del moment, les relacions familiars, el comerç i els enfrontaments entre rebels i republicans de la Guerra Civil espanyola.

I la tercera proposta és el llibre Història del Pallars Jussà, fruit d’un treball de recerca arxivística i bibliogràfica mitjançant el qual l’autor fa un repàs general de la història de la comarca del Pallars Jussà on inclou un anàlisis demogràfic, econòmic, social i polític. Parteix d’una cronologia des de el paleolític fins arribar als nostres dies.

L’autor vol donar a conèixer els canvis que ha patit la comarca, des de les fires de Salàs, fins a les diverses construccions hidroelèctriques. Canvis que han afectat l’economia, però també la població. Només la història ens pot ajudar a conèixer per què canvien els pobles, els negocis, els interessos econòmics i les persones.

Tots tres llibres els trobaràs a la Sala de Col·lecció Local de la Biblioteca Pública de Lleida. Donem visió al territori!

El grup de lectures contemporànies et recomana…

Els Menjamitjons de  Pavel Srut, amb  il·lustracions de Galina Miklínová i una traducció magnífica de Montse Tutusaus. Editat per Mosaics. ISBN: 9788494541674

 

“Estimades famílies,

Si em diguéssiu que aquest matí un altre cop se us ha extraviat un mitjó, no em sorprendria gens. Us pregunteu, com jo, qui són els responsables de tants mitjons desaparellats?

Doncs bé, aquest llibre us revelarà els secrets d’unes misterioses criatures anomenades menjamitjons. Us adverteixo que potser hi descobrireu coses que hauríeu preferit no saber mai. Com que a casa vostra també hi viu una família de menjamitjons! Sí,sí! Tenen caus a gairebé totes les llars. Si fa no fa, al món hi viuen tants menjamitjons com humans. Ara bé, només dos escollits els han pogut veure: el vell professor René Kaderábek i el músic Egon Vavrinec.

Ha estat gràcies a ells que l’escriptor Pavel Srut (Premi Nacional de Literatura Txeca, 2015) i la il·lustradora Galina Miklínova s’han pogut submergir en un univers fins ara desconegut i tornar-ne amb una història plena de suspens i humor que no hauríeu de llegir abans d’anar a dormir, no fos cas que la por (o el riure) no us deixessin agafar el son

Aquest any el grup de lectures contemporànies ha llegit aquest títol, ideal per compartir en família, i el passat mes de març ens va acompanyar Mertxe París, l’editora de Mosaics, per comentar-lo mentre les lectores donaven vida a a una nova família de Menjamitjons

 

L’Àrea audiovisuals us recomana…

…aprendre idiomes!

XXX

Si et vols submergir en l’aprenentatge d’un idioma a la biblioteca et facilitarem l’autoaprenentatge, i fins i tot el temps d’oci el podràs gaudir en altres llengües!

 

 

Amb els recursos de la biblioteca podreu aprendre idiomes al vostre ritme i nivell:

  • Llibres i cursos per iniciar-vos en una nova llengua o millorar-la.
  • Novel·les adaptades amb diferents nivells.
  • Pel·lícules en V.O. subtitulades (les de Speak up acompanyades d’un llibret).
  • Revistes (Speak up, C’est facile!…).
  • Novel·les en V.O.
  • Audiollibres
  • Música

AdA: Abecedari d’Autores [N]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Moltes autores parteixen de les seves experiències personals a l’hora d’escriure un llibre. Ja sigui amb finalitat biogràfica o com a punt de partida, les experiències viscudes, els desitjos anhelats o les lluites personals, esdevenen el punt de partida per a moltes novel·les. I curiosament allò que d’inici havia estat particular acaba esdevenint general i representa una realitat que identifica moltes persones.

Estupor i tremolors d’Amélie Nothomb és una novel·la d’inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica francesa. Ens explica la història d’una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa.  Ens parla d’un Japó actual, fortament jerarquitzat, on la noia porta el llast d’un doble handicap: ser una dona i ser occidental. A partir de la seva experiència l’autora ens fa una radiografia molt dura i despietada de la societat japonesa.

 “… si cal admirar la japonesa -i cal fer-ho-, és perquè no se suïcida. Conspiren contra el seu ideal des de la més tendra infantesa. Li van esmunyint guix cap a dins del cervell: “Si als vint-i-cinc anys no estàs casada, tindràs bones raons per passar vergonya” (Estupor i tremolors. Amélie Nothomb)

Anaïs Nin és un personatge conegut, situat en la mítica de l’erotisme i del glamur de la primera meitat del segle XX, la que transmeten els seus dietaris. La seva obra sempre gira al voltant de la seva pròpia història, i de manera intencionada provoca una confusió entre allò que és real i el que és ficció. Els seus dietaris van eclipsar la seva obra de ficció. L’autora és el personatge central de la seva obra, motiu pel qual els seus amics  Capote i Miller la menystenien com a escriptora. A Una espia a la casa de l’amor trobem una història psicològica a partir de la Sabina, una dona que viu una mentida: es fa passar per actriu d’una companyia de teatre d’aficionats que representa una versió moderna de Madame Bovary, i d’aquesta manera de tan en tant pot fugir de casa seva i trobar-se amb els seus amants. Explora la manera de ser de les dones i reivindica la igualtat intel·lectual amb l’home, però alhora no es planteja ni un sol moment de tenir un ofici ni una independència econòmica. Reivindica la llibertat total.

Marie Ndiaye no va conèixer el seu pare i la seva terra (Senegal) fins a l’edat adulta, potser per aquest motiu el vincles familiars estant presents en totes les seves obres. A Tres dones fortes ens explica tres histories on la família és el fil que les uneix. Nora és advocada, responent a la trucada del seu pare, marxa a Senegal a defensar el seu germà acusat d’assassinat. Khady Demba, treballa de criada a casa del pare de la Nora, morirà intentant arribar a Europa. I Fanta, cosina de Khady, casada amb un home blanc, rumia sobre un terrible frase que ell li ha cridat (“torna a la teva terra”) i sobre les arrels del seu racisme colonial.

Gaudeix del cicle “Elia Kazan” a la Filmoteca Terres de Lleida amb entrada reduïda

La programació de la Filmoteca de Terres de Lleida per aquest mes de març i abril se centra en l’obra del director cinematogràfic Elia Kazan.

Elia Kazanjoglou (Istanbul, 1909 – Nova York, 2003) va néixer i créixer en una família grec armènia que va emigrar als Estats Units l’any 1913 i va tenir una reeixida en el món dels negocis. Gràcies a això va poder rebre una educació universitària, aconseguint ingressar a la Yale Drama School i posteriorment al Group Theatre, moment en què s’inicia com a actor i director cinematogràfic. Kazan és reconegut com una de les principals influències de grans directors contemporanis com Martin Scorsese. Va canviar radicalment la forma interpretativa cinematogràfica a través de l’Actor’s Studio i va triomfar a Broadway, a Hollywood i en la seva carrera com a escriptor.

La proposta de títols dirigits per aquest director que es pot veure a la Filmoteca és la següent:

Dilluns 11 de marçA streetcar named desire / Un tramvía llamado deseo (EUA, 1951). 122’, b/n, VOSE.
Dilluns 18 de març: On the Waterfront / La ley del silencio (EUA, 1954). 108’, b/n, VOSE.
Dilluns 25 de març: East of Eden / Al este del Edén (EUA, 1955). 115’, color, VOSE.
Dilluns 1 d’abril: Wild river / Río salvaje (EUA, 1960). 109’, color, VOSE.
Dilluns 8 d’abril: Splendor in the grass / Esplendor en la hierba (EUA, 1961). 124’, color, VOSE.
Dilluns 15 d’abril: America, America / América, América (EUA, 1963). 177’, b/n, VOSE.

Totes les projeccions seran a les 20.30h al CaixaForum Lleida. La venda d’entrades es fa a CaixaForum Lleida en horari d’atenció al públic, recordeu que teniu l’entrada reduïda presentant el carnet de la biblioteca al moment de fer la compra.

Adreça
Av. Blondel, 3
25002 Lleida
Tel. 973 27 07 88
Fax: 973 27 48 89