Història gràfica dels pobles de Lleida

La memòria gràfica ens proporciona una visualització gràfica de la recopilació de dades històriques. Quan parlem d’història gràfica ens referim essencialment al passat construït amb base a imatges i sons .

La fotografia personalitza el passat, amb només veure les cares dels individus, ens ve al pensament que és el poble el qui realment fa la història. La imatge té una gran força estètica impactant que pot parlar per si sola explicant, només amb un cop d’ull, la situació del moment, l’época, els sentiments de les persones fotografiades…

Mils de records s’amaguen sota unes fotografies que en moltes ocasions queden oblidades en un calaix. Per tal de donar difusió a la “Història Gràfica” d’alguns del pobles de la província de Lleida i de la seva gent, a l’àrea de la Sala Local de la Biblioteca hem preparat una petita mostra d’obres de llocs diferents que ens ajudaran a conèixer més a fons aquestes poblacions, la seva història, la seva gent.

Aquests llibres són un recull d’imatges que et conviden al diàleg i il·lustren els fets del pas del temps, les emocions i la memòria patrimonial d’aquests pobles.

Visita la Sala Local i podràs endinsar-te en el record d’un temps passat, i qui sap potser trobes aquella fotografia que et transporta a la teva infància.

  • Lleida: Recull Gràfic 1860-1982
  • Les Borges Blanques
  • Història Gràfica de Lleida
  • Verdú la nostra terra: Història gràfica 1887-2012
  • Història Gràfica de Cervera
  • Història Gràfica de Tàrrega 1890-1997
  • Història Gràfica d’Alpicat
  • Història Gràfica de Linyola
  • Llibre de Bellpuig : una Història Gràfica
  • Història Gràfica de la Segarra
  • Almacelles, visió gràfica
  • Història de Vallfogona de Balaguer
  • El Pallars, visió històrica
  • Aran istòria gràfica…

AdA: Abecedari d’Autores [L]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Un dels temes recurrents en la literatura escrita per dones es sovint l’essència femenina, què significar ser dona? qui condiciona aquest significat? La dona neix o es fa?

Una de les autores que ha abordat aquest tema en una novel·la fascinant és Doris Lessing, a La Clivella recupera un dels temes que ha inspirat la seva obra: com s’ho fan dones i homes, éssers semblants i alhora diferents per conviure en aquest món. El llibre ens narra la última etapa de vida d’un vell senador romà, que es proposa ni més ni menys que reescriure la història de la humanitat. I explica la història de les Clivelles, una antiga comunitat de dones. No tenen ni necessitat ni coneixement dels homes -controlen la natalitat- , i només pareixen nadons femella. Però amb el naixement inesperat d’una criatura estranya -un nen-, l’harmonia d’aquesta comunitat asexual, tot d’un plegat, es veu amenaçada.

El patriarcat a través dels seus òrgans de govern: l’Estat i l’Església, han limitat i castrat aquesta harmonia femenina als llarg dels segles, Gemma Lienas en el seu llibre Rebels, ni putes ni submises, ofereix una àmplia mostra dels prejudicis que minen la nostra societat patriarcal. En ell l’autora ens mostra com ser dona i no donar per irrebatibles els criteris d’un baró, sigui un pare, un marit, un crític literari, un metge, un polític, un cap jeràrquic… Com ser dona i poder-ho dir en veu alta, sense complexos i sense pors, sense donar per bona l’autoritat de sempre, la masculina.

Audre Lorde també qüestiona aquesta autoritat masculina i va més enllà. Com a poetessa destaca pel domini tècnic i les expressions emocionals a través de les quals explica la seva indignació per les injustícies civils i socials que va veure al llarg de la seva vida. Es defineix com una feminista, negra, lesbiana, guerrera, poeta i mare que treballa. Ella a escollit allò que la defineix, es pregunta a si mateixa i ens convida que busquen dins nostre, qui som realment nosaltres –com a dones-. Per trobar respostes va escriure Zami: una biomitografia. Una nueva forma de escribir mi nombre. En l’obra es pregunta: a qui dec la dona en que m’he convertit? Segons ella cada dona que ha estimat ha deixat empremta en la seva vida, també les dones amb qui va conviure durant la seva infància, les seves amigues, les seves amants.

Els 100% recomanats

L’estiu del 2017 vam ficar en marxa un nou espai de difusió, situat a la recepció de la biblioteca, on cada sala fa propostes de documents que ja sigui per la temàtica, l’autor, l’edició o el contingut, considera que tenen un especial interès i que val la pena recomanar, independentment del seu any de publicació.

L’acceptació per part dels usuaris ha estat molt bona, s’ha consolidat l’espai i s’ha assolit l’objectiu de donar a conèixer nous documents, fets que queden avalats pel nombre de préstecs que han anat augmentant mes rera mes.

Durant l’any 2018 s’ha fet el préstec d’un total de 2629 documents exposats al moble “100% recomanats”, el que suposa una mitjana mensual de 219 préstecs.

Us convidem a fer-hi un cop d’ull!

La biblioteca acull l’exposició “Imágenes y memoria de Mauthausen”

Fins el 28 de febrer de 2019 es podrà veure a la Biblioteca l’exposició fotogràfica “Imágenes y memoria de Mauthausen”. L’exposició té l’objectiu de donar a conèixer al gran públic les imatges que documenten la realitat d’aquest camp de concentració i d’algun camp exterior, per tal de mantenir viva la memòria dels milers de deportats als camps del Tercer Reich.

“Imágenes y memoria de Mauthausen” reuneix un ampli material fotogràfic provinent de França, Àustria, Espanya, la República Txeca i els Estats Units, que mostra diverses vessants. Fins l’alliberament del camp, només es coneixien les fotografies que les SS havien realitzat, i que van intentar destruir. Amb l’alliberament i després de l’arribada dels americans a Mauthausen, diversos fotògrafs van intentar captar instantànies sobre els horrors del camp per tal d’impactar l’opinió pública mundial. Ambdues visions presentaven dues realitats de Mauthausen ben diferents però hi faltava el punt de vista dels presoners. En aquest aspecte, els republicans espanyols hi tingueren un paper clau, ja que a més de salvar el material fotogràfic, van documentar l’alliberament del camp des del seu propi testimoniatge.

Aquesta exposició, impulsada pel Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria, les Amicals de Mauthausen de França i Espanya amb la col·laboració del Comitè Internacional de Mauthausen, es va inaugurar, en la seva versió en llengua alemanya, l’any 2005 al mateix camp de Mauthausen amb el propòsit que el seu itinerari esdevingués homenatge i testimoni dels homes i dones que hi patiren confinament. Així, arriba a Lleida de la mà de l’Ajuntament i l’Amical de Mauthausen i altres camps, en el marc del projecte “Buchenwald-Mauthausen”, que promou treball en l’àmbit de la Cultura de la Pau i en la recuperació de la Memòria Democràtica.

Us convidem a visitar-la!