Recomanació de l’Àrea Local: “Tenien nom”

Des de l’Àrea de Col·lecció local de la Biblioteca Pública de Lleida us recomanem el Llibre: “Tenien nom: víctimes de la repressió franquista a les Terres de Lleida (1938-1963)“. Obra de Conxita Mir Curcó, Gabriel Ramon Molins i Albert Rafael Cots. Editat per Edicions Pagès.

Tenien nom mostra la voluntat de recuperar la memòria de tantes persones anònimes perseguides i avaluar l’abast del patiment i de la desmobilització que el règim instituí tant sobre els republicans com sobre la societat en sí mateixa.

S’ofereix per primera vegada els noms dels més de deu mil lleidatans, residents a la província, processats en consell de guerra o afectats per alguna de les diligències. S’hi afegeixen els que foren jutjats com a dissidents polítics, passaren a l’exili sud-americà o acabaren deportats en algun camp nazi.

Obra àmpliament documentada que té com objectiu remarcar la repressió feixista entorn del concepte “repressió múltiple”.

Conxita Mir Curcó és professora d’història contemporània de la UdL. Els seus primers treballs els dedicà a l’anàlisi del caciquisme polític i comportaments electorals dels anys de la Restauració i la Segona República.

Gabriel Ramon-Molins és llicenciat en història (UdL), Màster interuniversitari en Història Econòmica (UB-UAB-UZ), àmbit en el qual realitza la seva tesi doctoral. Col·laborador en les recerques endegades al Departament d’Història de la UdL sobre violència política i ruptura social des de l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939.

Albert Rafael Cots és llicenciat en història (UdL) i està realitzant el Màster en Història del Món (UPF). Al mateix temps que ha col·laborat en la realització d’aquesta obra, ha encetat una línia de treball sobre les polítiques de desenvolupament en el segle XX.

Recomanació Sala de Referència: “Yokai: monstruos y fantasmas en Japón”

Yokai: monstruos y fantasmas en Japón / Andrés Pérez Riobó, Chiyo Chida. Gijón : Satori, 2014

Desde el principio de los tiempos los japoneses han convivido con increíbles criaturas que pueblan un mundo misteriosos y oculto; seres grotescos que, en ocasiones, cruzan la frontera invisible y se adentran en el mundo real. Estas criaturas de infinitas y extrañas formas son los yokai: dioses caídos en desgracia bien por el olvido de los humanos, bien por su propia degeneración. Pero, a pesar de la primera impresión que puedan causar, los yokai no son necesariamente seres malignos o vengativos. En ocasiones socorren a personas que están en peligro, ayudan a la gente en su trabajo, traen fortuna o se hacen compañeros de juegos de los niños.

Los yokai son seres con muchas caras, peligrosos y violentos a veces, divertidos y amigables otras

Més info: http://satoriediciones.com

Save

Cicle de cinema “Amb tots els sentits”

La Biblioteca Pública de Lleida està dins del projecte Biblioteques inclusives organitzat pel Servei de Biblioteques, amb l’objectiu de poder establir uns mínims per aconseguir que la biblioteca sigui un espai inclusiu. A la biblioteca trobareu fons documental adaptat amb aquest logo.

Per aquest motiu, durant els mesos d’octubre, novembre, desembre de 2017 i el gener de 2018 es podrà veure a la biblioteca un nou cicle de cinema amb el títol “Amb tots els sentits”. Hem volgut que el cicle es digués així donat que tracta sobre les percepcions que tenen les persones que pateixen alguna deficiència ja sigui física o psíquica. Sovint una persona que li manca un sentit en desenvolupa un altre i a través d’aquestes pel·lícules es fa palès que en un sentit o un altre tots ens acabem complementant d’alguna manera. En cada sessió trobareu una mostra de fons sobre aquest tema.

Audrey Hepburn, que va ser nominada a l’Òscar per millor actriu en la pel·lícula “Sola en la oscuridad” serà la primera de les reflexions que projectarem al mes d’octubre. També es podrà veure la interpretació de Eddy Redmayne en “La teoria del todo” en la que es posa en la pell l’astrofísic Stephen Hawking per narrar la lluita que es va dur a terme per conviure amb la seva malaltia degenerativa.

El color del paraíso” ens mostrarà la capacitat adaptativa d’un nen que a les seves limitacions personals se li sumarà un entorn familiar hostil. Per últim, al mes de gener, visualitzarem “Cabeza de perro”, una joia del 2006, que qualificada com “una de les més originals propostes del cine espanyol dels últims anys”, ens va donar a conèixer l’actriu revelació Adriana Ugarte.

El calendari de les projeccions és el següent:

  • Dimarts 17 d’octubre 2017, 17.30 h: Sola en la oscuridad. Dir: Terence Young. Any 1967. Durada: 108 min.
  • Dimarts 21 de novembre 2017, 17.30 h: La teoría del todo. Dir: James Marsh. Any 2014. Durada: 123 min.
  • Dimarts 19 de desembre 2017, 17.30 h: El color del paraíso. Dir: Majid Majidi. Any 1999. Durada: 88 min.
  • Dimarts 23 de gener 2018, 17.30 h: Cabeza de perro. Dir: Santi Amodeo. Any 2006. Durada: 91 min.

Les pel·lícules es podran veure a la Sala de projeccions audiovisuals (planta baixa), a les 17.30 h.
L’entrada és gratuïta i l’aforament limitat (no es poden reservar seients).

Us hi esperem!

Save

“The Handmaid’s Tale” de Margaret Atwood

Us imagineu que, de sobte, un grup d’extremistes religiosos es fa amb el control de tot un país? Us imagineu que les dones veuen limitades i, fins i tot, exterminades tot tipus de llibertats i són els homes els que decideixen tot el que poden fer? Us imagineu que les dones pertanyen als homes? Us imagineu que, a partir d’ara, la finalitat de les dones és la de gestar, parir i criar fills?2017-09-20-Recomancio_Prestec_El_cuento_de_la_criada.jpg

Doncs això és El cuento de la criada de Margaret Atwood (Ed. Salamandra), una novel·la distòpica situada als Estats Units en un futur no gaire llunyà.

L’autora descriu la novel·la, que va publicar l’any 1985, com una barreja entre La taronja mecànica, Un món feliç i 1984. Una obra de ciència ficció que no només explica una futura situació social de la dona, si no també el seu passat i present en el món.

El mes d’abril d’aquest any es va estrenar la sèrie de televisió que adapta la novel·la d’Atwood i fa dos dies, a la 69a edició dels Premis Emmy, El cuento de la criada va ser guardonada amb l’Emmy a la millor sèrie dramàtica de l’any.

A més a més, aquest serà un dels títols que llegirem aquest curs al Grup de Lectura Una habitació pròpia.

Amb tots aquests ingredients… no us agafen ganes de llegir-la?

Recomanació de l’Àrea Juvenil… L’home dels records

Des de l’Àrea Juvenil volem recomanar-vos una saga de quatre llibres de l’apartat de novel·la fantàstica perquè és el gènere que més agrada entre els adolescents.

Actualment, n’hi ha tres de publicats i els tenim en el nostre fons per tal que us les pugueu emportar en préstec. El primer volum “L’home dels records” és el que us recomanarem.

La història tracta sobre un nen d’11 anys, en Jonàs, que viu en una comunitat, un lloc on tot és perfecte. Una societat on no existeix ni la pobresa, ni l’atur, ni els conflictes ni la delinqüència. Com podeu veure no hi ha cap dels problemes que existeixen actualment en la nostra societat. Allà tot està controlat, tot està escrit. Us ho imagineu?

Tothom qui hi viu en aquesta comunitat segueix unes normes marcades per una comissió que tot ho veu, que tot ho controla: les parelles, la professió, els nadons etc..

Sabeu quina professió té en Jonàs? Això no ho explicarem, només us direm que ell té una missió professional que ha de complir.

Quan comences a llegir el llibre sembla que ens trobem davant d’una societat “ideal”, una societat sense pobresa, sense desigualtats… i fins aquí tot perfecte. Però quan la història avança, ens adonem que la societat que l’autor ens descriu es indesitjable, ja que les persones que hi viuen no tenen dret ni a l’amor, ni a les emocions, ni als sentiments. No poden establir cap mena de lligam familiar. En definitiva, no poden ésser diferents un de l’altre. Creieu que en Jonàs ho serà?

I llavors mentre llegeixes el llibre et preguntes si s’assembla el nostre món en alguna cosa al d’aquesta comunitat… Si llegiu el llibre podreu treure les vostres conclusions!

Bona lectura.

Save

Save

Nova recomanació Sala Local: Silur d’amagatotis

L’escriptor Albert Garcia Elena guanya el XXI Premi de Poesia Màrius Torres, 2016 amb l’obra: Silur d’amagatotis, dedicada a Carles Hac Mor i editada per Pagès editors.

34 poemes agrupats en dues parts amb estètica molt diversa, meitat poesia i meitat prosa.

Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970), llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha publicat quatre llibres de narrativa i ha estat inclòs en diversos reculls, antologies de relats breus i poesia, sovint amb diferents pseudònims.

És especialista en formats breus, aforística i ludolingüística.

Actualment viu a Barcelona i treballa a la Institució de les Lletres Catalanes.

Save

Save

Save

Save