L’Àrea Local us recomana…

… l’obra Història gràfica del Talladell : finals s. XIX fins el 1979, editada per L’Associació Cultural la Madruganya.

Aquesta obra pretén mostrar la història, la cultura popular, civil i religiosa i el pas del temps pel que fa al poble del Talladell  i la seva gent des de finals del segle XIX fins el 1979.

Un recull de fotografies i documents on cadascú pugui trobar el seu racó de la memòria, l’emoció de reviure moments inoblidables, de sentiments i de milers de records de les persones amb qui van compartir la vida.

Les fotografies i documents de La Història gràfica del Talladell estan contextualitzades i descrites gràcies a la col·laboració de persones que tenen una forta vinculació amb el poble

Talladell és una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Tàrrega, capital de l’Urgell.

El 23 de novembre els Whovians celebren el naixement del Doctor Who

– Qui és un Whovian?
Un fan de la sèrie “Doctor Who

– Qui és el Doctor?
“Doctor Who és una sèrie de televisió de ciència-ficció britànica produïda per la BBC. Fou emesa per primera vegada el 1963 i ha guanyat diversos guardons. El programa segueix les aventures d’un viatger del temps alienígena conegut com “el Doctor”, que viatja en la seva nau espacial i temporal, la TARDIS, que per fora sembla una cabina de policia. Amb els seus companys, explora el temps i l’espai, resolent problemes i arreglant injustícies.

El programa apareix al Llibre Guinness dels Rècords com la sèrie de televisió de ciència-ficció que porta més temps en antena en tot el món i també és una part significativa de la cultura popular britànica.

Ha estat reconeguda per les seves històries imaginatives, efectes especials i creatius de baix cost durant la sèrie original i l’ús pioner de la música electrònica. Al llarg dels seus 50 anys d’història, s’ha convertit en una sèrie de culte que ha influït en diverses generacions de professionals de la televisió britànica. Ha rebut el reconeixement per part tant de crítica com de públic com un dels millors programes britànics de televisió, guanyant un BAFTA a la Millor Sèrie Dramàtica el 2006, diversos Premis Hugo i diversos National Television Awards.

La sèrie original es produïa al BBC Television Centre de Londres. La pel·lícula de 1996 es va produir al Canadà i la sèrie moderna, amb producció de BBC Wales i la Canadian Broadcasting Corporation (CBC), es roda a Gal·les, a Cardiff. Doctor Who també ha creat diversos productes derivats, com les sèries de televisió Torchwood, The Sarah Jane Adventures, l’episodi pilot K-9 and Company i una infinitat de novel·les, audiollibres, videojocs, recopilatoris de la banda sonora de la sèrie en discos compactes, còmics i joguines.

La sèrie moderna i actual, amb Russell T Davies com a productor, va començar-se a emetre al 26 de març de 2005 amb Christopher Eccleston com el novè Doctor i Billie Piper com la seva acompanyant Rose Tyler.”

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Doctor_Who

El Doctor va visitar Catalunya:

Aquí podeu trobar tots els programes de TV3: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/doctor-who/fitxa-programa/ultims-programes/12205/

El Doctor a la biblioteca: aquí trobaràs els documents que tenim!

Save

L’Àrea Audiovisuals us recomana…

Aquest mes des de l’Àrea Audiovisual us volem recomanar tres documentals guanyadors de molts premis i festivals.

Teoría sueca del amor

El tòpic defineix Suècia com un model de societat perfecta amb una altíssima qualitat de vida. Però realment és un país feliç? És possible que la societat més autònoma i independent del món estigui insatisfeta?
Sense la necessitat de demanar ajuda ni favors, el contacte humà queda reduït a la mínima expressió. Cada cop hi ha més mares solteres que tenen fills amb inseminació artificial. El nombre de gent que mor sola augmenta any rere any.

Erik Gandini explora l’estil de vida suec amb sentit de l’humor reflexionant sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.

Dentro del armario
Sophia Luvarà fa un retrat íntim de la lluita de l’Andy i la Cherry per satisfer les expectatives dels seus pares en una societat xinesa on l’homosexualitat és inacceptable.
L’Andy, un arquitecte d’èxit que viu a Xangai, decideix sortir de l’armari. El seu pare, avergonyit i decebut, li reclama que es casi amb una dona per mantenir l’honor familiar; la Cherry, casada amb un homosexual, pretén adoptar un fill per complir amb les exigències de la seva mare de mantenir les aparences socials.

Blackfish
El documental parla sobre les conseqüències de mantenir animals tan grans i intel·ligents en captivitat. Reuneix imatges impactants i entrevistes per explorar l’extraordinària naturalesa de les orques, el tracte que reben quan estan en captiveri, la vida dels ensinistradors i les pressions de la indústria dels parcs aquàtics.
Tilikum és una orca que es va veure involucrada en la mort de tres persones durant la seva vida en captiveri. La seva història comença amb la seva captura a la costa d’Islàndia el 1983, l’assetjament que va patir dels seus companys de captiveri i les hores que va passar en tancs foscos, el que, segons Gabriela Cowperthwaite (directora del documental), va contribuir a la seva agressivitat.

No deixeu de passar per la secció dels documentals on en trobareu molts més que us interessaran!

Recomanació literària… “Feliçment, jo sóc una dona” de M. Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va ser una escriptora de narrativa, teatre, guions de televisió i assaig a més de pedagoga i política de Barcelona.

La seva carrera literària s’inicia el 1947, quan és finalista del premi Joanot Martorell amb l’obra Necessitem morir. Dos anys més tard guanya aquest premi amb El cel no és transparent. La influència de Salvador Espriu és molt important en l’inici de la seva carrera literària. Ella mateixa reconeix que la novel·la L’altra ciutat (1955) va ser escrita perquè agradés al poeta. Però més tard publica Betúlia (1956), que suposa un trencament total amb la novel·la anterior. Més endavant apareix El gust de la pols (1962) i el 1968 guanya el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts.

M. Aurèlia Capmany va escriure Feliçment, sóc una dona l’any 1969, dos anys després d’haver publicat dos assajos sobre la dona a Catalunya, a l’estil dels llibres de Betty Friedan (La Mística de la feminitat) i Simone de Beauvoir (El Segon sexe) però adaptats a la societat catalana.

Podem dir, doncs, que la novel·la Feliçment, jo sóc una dona és el resultat d’un treball i unes reflexions que ens mostren les teories feministes de l’autora.

Sota l’aparença d’unes memòries coneixem la Carola Milà, una dona que neix amb el segle,  i descobrim el retrat de la societat catalana del segle XX. La novel·la, en què M. Aurèlia barreja diferents gèneres literaris, ens planteja la desigualtat entre homes i dones i ens narra com la protagonista aconsegueix renéixer i construir-se a si mateixa sense l’ajut de ningú, sense passat, per convertir-se en una dona lliure i feliç.

Aquesta és una de les novel·les que llegirem aquest curs al Grup de Lectura Una habitació pròpia.

Us encoratgem a que descobriu aquesta polifacètica escriptora i que llegiu alguna de les seves obres, les trobareu a l’#ÀreaPréstec.

Recomanació de l’Àrea Local: “Tenien nom”

Des de l’Àrea de Col·lecció local de la Biblioteca Pública de Lleida us recomanem el Llibre: “Tenien nom: víctimes de la repressió franquista a les Terres de Lleida (1938-1963)“. Obra de Conxita Mir Curcó, Gabriel Ramon Molins i Albert Rafael Cots. Editat per Edicions Pagès.

Tenien nom mostra la voluntat de recuperar la memòria de tantes persones anònimes perseguides i avaluar l’abast del patiment i de la desmobilització que el règim instituí tant sobre els republicans com sobre la societat en sí mateixa.

S’ofereix per primera vegada els noms dels més de deu mil lleidatans, residents a la província, processats en consell de guerra o afectats per alguna de les diligències. S’hi afegeixen els que foren jutjats com a dissidents polítics, passaren a l’exili sud-americà o acabaren deportats en algun camp nazi.

Obra àmpliament documentada que té com objectiu remarcar la repressió feixista entorn del concepte “repressió múltiple”.

Conxita Mir Curcó és professora d’història contemporània de la UdL. Els seus primers treballs els dedicà a l’anàlisi del caciquisme polític i comportaments electorals dels anys de la Restauració i la Segona República.

Gabriel Ramon-Molins és llicenciat en història (UdL), Màster interuniversitari en Història Econòmica (UB-UAB-UZ), àmbit en el qual realitza la seva tesi doctoral. Col·laborador en les recerques endegades al Departament d’Història de la UdL sobre violència política i ruptura social des de l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939.

Albert Rafael Cots és llicenciat en història (UdL) i està realitzant el Màster en Història del Món (UPF). Al mateix temps que ha col·laborat en la realització d’aquesta obra, ha encetat una línia de treball sobre les polítiques de desenvolupament en el segle XX.