Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Marialba Revés del grup de lectura de novel·la contemporània}

El Grup de Lectura de Novel·la Contemporània és un dels grups més veterans de la Biblioteca. Va començar l’any 2009, i la seva coordinadora és Margarita Bartolomé. Tota una experta en literatura que es guanya el respecte i l’admiració del membres del grup amb cada una de les novel·les que proposa.

Des de fa set anys l’escriptora Marialba Revés participa en aquest grup de lectura. El llibre amb el qual va descobrir el plaer de la literatura va ser Mrs. Harris va a Paris de Paul Gallico, que parla d’una criada amb sabates d’home, barret negre amb una flor i una gavardina fins als peus, com una mena de Mary Popins -però lletja-, i que estalviava un pound cada dia, amb intenció de viatjar a París i comprar-se un vestit de la casa Dior. Era entranyable, ens diu Marialba, em va agradar tant que crec que per això sempre vull escriure sobre criades.

Es considera una lectora respectuosa, ja que sap que darrera de cada llibre hi ha l’esforç d’una persona i moltes hores de treball. Intenta sempre esbrinar el missatge que l’autor vol transmetre amb cada obra i, curiosament, el 95% del que llegeix és en format paper.  Tot i que ha participat en diversos grups de lectura, els ha abandonat per manca de temps, i se centra des de fa anys amb el grup de Novel·la Contemporània.

  • Que creus que t’aporta participar en un grup de lectura?

Per mi és un espai de comunió i de pau. Un lloc on em sento entre germans. Amb gent que gaudeix de la lectura igual que jo, i amb la que tinc moltes afinitats.

  • Participes en algun altre grup?

He provat diversos grups de lectura, però els he anat deixant per manca de temps, he de llegir molt per la meva feina i no puc arribar a tot. M’he quedat amb el de novel·la contemporània perquè és el que més m’aporta com a lectora i com a escriptora. Confio plenament en el criteri de la Margarita per escollir els llibres, ens sap molt.

  • La novel·la contemporània és una forma d’entendre el nostre context actual, la nostra societat?

La novel·la contemporània hauria d’aportar la veritat del món en el que vivim. L’autor/a ha de ser capaç de reflectir la societat a través de la seva literatura. Ha de poder canalitzar la realitat que l’envolta i transmetre-la a través de les seves obres.

  • Quan un títol t’agrada llegeixes més títols del mateix autor?

I tant! És més, quan trobo algun escriptor/a que m’agrada, investigo sobre la seva vida, la seva trajectòria professional, la seva obra literària, les influències que té la seva obra… intento fer-me una imatge global de la persona. M’agrada connectar amb els autors amb la seva experiència vital i també amb la seva època.

  • Quin llibre del GL t’ha agradat més? El recomanaries?

Em va encantar La família Karnovski  d’Israel Yehoshua Singer.  Me n’agraden molts, i cada any en recomano 2 o 3, com per exemple Les guerres del pare de Pere Rovira o Canada de Richard Ford.

  • Hi ha algun tipus de grup que no es fa a la biblioteca però que a tu t’agradaria?

Si, per exemple un de teatre, o un de literatura catalana, tenim una riquesa literària que cal redescobrir. I també de literatura local, hi ha molts autors/es, vius i morts a Lleida. Penso que conèixer les obres locals i aprendre a valorar-les ens ha d’ajudar com a territori, a estimar allò que som, d’on venim.

  • Quins serveis utilitzes habitualment  de la biblioteca?

Tots! Em considero molt usuària, vinc a totes les activitats que feu: presentacions de llibres, conferencies, lectures, Els 10 de… , i el grup de lectura és clar!

Marialba Revés és una lectora foraç, tot i tenir un racó de lectura, reconeix que llegeix per tots els racons de casa i a totes hores. Ens explica que el dia que va presentar el seu primer llibre va ser molt emocionant, sobretot pel fet que els seus companys escriptors la tractessin com una igual. Va ser com entrar en un món meravellós –ens diu-.

  • Per acabar, quin llibre em recomanes?

Evidentment el meu! Però si t’he de recomanar un llibre, de dona a dona, qualsevol de Natalia Ginzburg, una novel·lista i assagista italiana. Una dona molt potent. Una de les veus més singulars de la literatura italiana del segle XX. Era una dona amb molta força, va patir molt, van assassinar al seu marit i es va quedar sola amb tres fills. La seva força i el seu compromís es transmeten en els seus llibres. Querido Miguel o Las palabras de la noche, són llibres que recomanaria sense dubtar.

Literatura infantil no sexista

Els llibres infantils, ja siguin contes o llibres en imatges, són el primer element d’apropament a la lectura que visualitzen els nens i nenes i constitueixen un material molt important en la identificació i l’aprenentatge de les relacions socials entre els sexes.

És per aquesta raó que avui hem seleccionat un seguit de contes que tenim a l’Àrea infantil de la Biblioteca Pública de Lleida que parlen sobre la igualtat entre infants de diferent sexe. L’objectiu és apropar-vos aquests materials, per què aprengueu a identificar-los, conèixer-los i saber-los diferenciar de la resta d’històries que us pugueu trobar al llarg del vostre itinerari lector.

Aquests contes i llibres us poden donar visions o models a seguir per aconseguir un món on la igualtat sigui una realitat. Un món basat en la tolerància, el respecte i la llibertat.  Són contes que ens plantegen maneres més igualitàries de construir un món que trenqui amb les desigualtats existents entre les dones i els homes.

Dins d’aquesta selecció us proposem tres apartats:

1. Dones que han fet història: visualitzem la dona dins la història amb les narracions sobre les seves vides a través d’un relat.

  • Nivola, Claire A. Plantant els arbres de Kenya : la història de Wangari Maathai. Barcelona : Joventut, 2012.
  • Frier, Raphaële. Malala pel dret de les nenes a l’educació. Barcelona : Blume, 2016.
  • Henson, Heather. La Senyora dels llibres. Barcelona : Joventut, 2010.
  • Rivera de la Cruz, Marta. Mujeres admirables : ellas hicieron historia. Madrid: Anaya, 2011.

2. Relacions igualitàries en el món laboral: noves professions. Són contes que ens mostren que les nenes no han de ser insegures, passives, sensibles, porugues ni dependents. Les nenes han de ser crítiques, dinàmiques, independents i sobretot valentes. Totes les nenes haurien de créixer sabent que poden ser tot allò que vulguin ser.

  • Díaz, Raquel. Quan les nenes volen alt. Barcelona : Lumen, 2017.
  • Beaty, Andrea. Ada Magnífica, científica. Barcelona : Beascoa, 2018.
  • Morgenstern, Susie. No hi ha dret!, o, Els desenganys d’una nena emprenedora. Barcelona : La Galera, 2004.
  • Frisch, Aaron. La Caputxeta vermella. Sant Cugat del Vallès : Símbol, 2013.
  • Uve, Sandra. Supermujeres superinventoras : ideas brillantes que transformaron nuestra vida. Barcelona : Lunwerg, 2018.

3. El món de les princeses. És ben cert, que per més que hi hagi qui s’obstini a negar l’evidència, les nenes, en la seva majoria, passen en algun moment de la seva infantesa per l’anomenat: “període rosa” o “etapa princesa”. Cal reconèixer i entendre aquest període i estar-hi al cas. I si ens toca dins la família cal posar-hi bon humor i per això us proposem les següents lectures:

  • Vaudescal, Marie. Princesas, dragones y otras ensaladas. Buenos Aires : Adriana Hidalgo, cop. 2010.
  • Díaz, Raquel. Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?. Barcelona : Thule, 2017.
  • Brenman, Ilan. Les Princeses també es tiren pets. Barcelona : Animallibres, 2014.
  • Gaudes, Belén. La Blancaneu. Madrid : Cuatro Tuercas, 2013.
  • Gaudes, Belén. La Ventafocs. Madrid : Cuatro Tuercas, 2015.

Esperem que us agradin i que us ho passeu bé llegint les nostres propostes i recomanacions.

Bon estiu i bones lectures!

L’Àrea Local us recomana… poesia lleidatana

La recomanació d’avui va de poesia lleidatana: Màrius Torres, Maria-Mercè Marçal, Pere Rovira, Joan Barceló, Jordi Pàmias, Josep Borrell, Rosa Fabregat, Jaume Pont, Francesc Pané, Xavier Macià… l’obra dels quals podeu trobar a l’àrea de Col·lecció Local de la Biblioteca.

Destaquem amb una breu pinzellada a dos dels poetes lleidatans esmentats:

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d’agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un poeta català, en l’òrbita del simbolisme.
La seva producció literària va estar molt marcada pels esdeveniments personals i polítics del moment, així com també per temes com l’amistat, l’amor, la bellesa o la música.

La Biblioteca té a disposició dels seus usuaris tota una selecció d’obres del poeta (Guia Màrius Torres) així com també l’Espai Màrius Torres (2a planta), una sala-museu destinada a la preservació, difusió i estudi de la seva obra.

Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d’Urgell, el Pla d’Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998) va dedicar la seva obra a explorar la significació de l’experiència femenina en el món en què li va tocar viure, utilitzant com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.

El títol amb què recollí l’any 1989 la seva obra poètica, Llengua abolida, fa al·lusió a la veu de les dones silenciada en la història. El volum reunia els seus primers cinc llibres publicats: Cau de llunes (1976 Premi Carles Riba de poesia), Bruixa de dol, Sal oberta, Terra de mai, inclòs en La germana l’estrangera, i Desglaç. En quedava fora Raó del cos, aparegut pòstumament l’any 2000, que aplega els seus últims poemes.

La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien, va ser guardonada amb els premis Carlemany de novel·la (1994), Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig – novel·la (1995), Joan Crexells de narrativa (1995), Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1995), Premi de la Crítica de narrativa catalana (1995) i de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).

Tots aquests títols i molts més els podreu trobar a l’Àrea Local, us hi esperem!

AdA: Abecedari d’Autores [D/E]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

La immigració és un fenomen amb el qual convivim a diari, al barri, a l’escola, entre les amistats. I dins d’aquest col·lectiu les dones representen per una banda la pervivència de les tradicions del país d’origen i per l’altra els conflictes d’identitat dels països d’acollida. Avui parlarem d’immigració en clau femenina, de la mà de Assia Djebar i Najat El Hachmi.

Assia Djebar és el pseudònim literari de Fatema Zohra Imalayen lingüista, historiadora, traductora, crítica literària, professora d’història d’Algèria i membre la l’Acadèmia Francesa. La seva vida transcorre entre a cavall entre dos països i dues cultures. Parla dues llengües: l’ idioma francès per pensar, crear i pel dia a dia, i la seva llengua materna –l’àrab- per mantenir els llaços amb les seves arrels, per estimar, per patir i per resar… al seu llibre Sense habitació pròpia, fent al·lusió directa a l’obra de Virginia Woolf, en explica els darrers anys de la  historia d’Algèria com a colònia francesa,  a través de la mirada d’una nena que es fa dona, i que intenta aprofitar el millor dels dos universos culturals que l’envolten. Les seves obres son un exemple de la lluita per la democràcia i de la llibertat de la dona musulmana.

Najat El Hachmi també viu entre dues cultures, la marroquina i la catalana. Va néixer a Nador (Marroc) però va créixer a Vic. La seva vida igual que la d’Assia Djebar transcorre entre dues llengües i entre dues cultures, la de procedència i la d’acollida. Voler ser però sense renunciar a ser, es possible? A La filla estrangera ens explica el pas a la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya. En clau autobiogràfica, ens explica el dilema al que ha d’enfrontar-se: continuar essent una immigrant i acceptar un matrimoni concertat amb el seu cosí, o sortir d’aquest món i intentar buscar el seu camí per desenvolupar el seu talent, encara que això suposi trencar el vincle emocional que comparteix amb la mare… Una història explicada amb honestedat i valentia, que posa l’accent sobre les contradiccions que marquen la seva vida i la de moltes dones immigrades, que lluiten per mantenir la seva identitat entre els lligams afectius amb la terra i la llengua i la cultura i la societat que les acull.

Aquest mes l’Àrea Audiovisual us recomana… Mujeres, rock y heavy metal. ¿Quién dijo sexo dèbil?

Ivan Allué analitza diversos aspectes entorn les dones i el hard rock i desmenteix alguns mites a la vegada que parla sobre la desigualtat que hi ha en aquest ambient. El heavy metal va ser creat i destinat per als homes però tot i així hi ha moltes dones fent i seguint aquests gèneres.

Amb aquest llibre l’autor vol trencar els estereotips socials i culturals. Per què el públic dels concerts de rock i heavy metal majoritàriament són homes? Una dona, només és vista com una figura decorativa en una banda de rock o heavy o és valorada per les seves pròpies habilitats? És compatible la maternitat o l’embaràs amb el rock i el heavy, amb estar de gira o tocar en directe?

Aquests són uns quants exemples dels que tracta el llibre que us animem a agafar en préstec i llegir. El trobareu a l’Àrea Audiovisual.