Novetats d’autors locals {Sant Jordi 2018}

Aquesta setmana, que ja podem trobar les novetats de Sant Jordi a les llibreries, no podem oblidar els autors locals.

baixaEn Pep Coll, escriptor de capçalera de la biblioteca, ens presenta Al mateix riu d’Heràclit, publicat per l’editorial Proa. En aquesta obra l’autor ens transporta a la Grècia Antiga.

L’any 1972, un estudiant de la Universitat de Barcelona troba un manuscrit amb la biografia d’Heràclit, escrit pel seu esclau a canvi d’obtenir la llibertat. Aquesta biografia novel·lada relata els esdeveniments més importants de l’època.

978849975944.gifMontse Sanjuan ens delecta aquest Sant Jordi amb la seva nova novel·la, el tercer títol de la sèrie de la sergent Anna Grimm titulat Memòria mortal.  Aquesta obra està inclosa dins de la nova col·lecció de novel·la negra de Pagès editors, “Lo Marraco negre”.

La sergent Grimm haurà d’enfrontar-se a dos casos alhora que transcorren paral·lelament. Per un costat, tenim un crim amb quatre morts d’una prestigiosa família de joiers de Lleida i per altre, en Pau Caralt, company agent de la sergent, li exposa un greu problema. És un cas relacionat amb el seu germà petit, assassinat vint-i-cinc anys enrere.

978849975957Fantàstica novel·la policíaca que té l’afegit de que la trama transcorre principalment a la ciutat de Lleida.

Marta Alòs, dins de la mateixa col·lecció “Lo Marraco negre”, ens presenta el seu debut dins de la novel·la negra amb l’obra Ulls maragda. La història també té com escenari principal la ciutat de Lleida i comença amb la troballa del cadàver d’una jove becària de la Udl a qui han arrancat els ulls.

9788494762543Gloria Martín, després de la seva segona novel.la Cuando yo era Antonio Molina, ens sorprèn amb El Destino de las violetas, una història amargament còmica protagonitzada per Casilda García,  àlies “La  Cul”.

Totes aquestes novetats i moltes més les podeu trobar per Sant Jordi a la Biblioteca, a la sala de Col·lecció Local. Podeu anar fent boca si us descarregueu la guia Novetats de Sant Jordi de l’Àrea Local.

Per Sant Jordi i tot l’any, recolzem els autors locals!

Bona diada del llibre!

 

 

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Laura Clua del grup de lectura virtual}

A la Laura li ha agradat llegir des de petita, el primer llibre que recorda haver llegit va ser el Zoo d’en Pitus de Sebastià Sorribas, però el llibre que la va atrapar i la va convertir en lectora va ser Viatge al centre de la terra de Jules Verne. De petita li agradava amargar-se per llegir, ara en canvi, té un racó de lectura al saló de casa “clàssic” –com ella el defineix- amb butaca còmoda , manteta i llum de peu .

Abans era de les que acabaven tots els llibres, fins que un dia va topar amb un autor –el nom del qual no podem desvelar- que la va fer canviar d’actitud… i a partir d’aquell dia es permet deixar a mitges lectures que no l’interessen.

Com a gran lectora, és usuària habitual del servei de préstec de la Biblioteca Pública de Lleida. Tot i que havia participat en altres grups de Lectura, per qüestions d’horaris laborals ho va haver de deixar, però des de fa dos anys s’hi ha tornat a apuntar, concretament al Grup de Lectura Virtual.

  • Quines avantatges trobes en el GL virtual respecte als presencials?

El debat dura tot el mes, no més una sessió. Pots anar comentant segons avances la lectura (sense fer spoilers clar! ). També m’agrada cercar i compartir informació relacionada amb el llibre. Per exemple, quan vam llegir a Montalban algú va compartir que a Barcelona es feien rutes turístiques sobre localitzacions que surten a les seves novel·les i ho vaig trobar molt interessant.

  • Quin llibre dels que has llegit al GL mai haguessis triat però et va sorprendre.

La majoria! Crec que és la gràcia del grup de lectura. Que et proposin lectures que no triaries. Per exemple, el primer que vaig llegir al grup: Misery de Stephen King. Em feia por i al final em va encantar, vaig veure la pel·lícula i tot!

  • Quin llibre del GL t’ha agradat més? I quin menys?

El llibre que més m’ha agradat ha estat Cosmópolis escrit per Don DeLillo. I de moment el que menys ha estat La princesa de Éboli d’Almudena de Arteaga.

  • Has recomanat algun llibre dels que has llegit al GL?

I tant! N’he recomanat molts: Un año en los Bosques de Sue Hubell , De que parlo quan parlo de córrer de Haruki Murakami i Fun Home d’Alison Bechdel.

  • Que creus que t’aporta participar en un grup?

M’aporta molt! Descobrir llibres i autors que no tenia ni idea que existien i que m’han acabat apassionant. També trobo molt interessant el debat proposat per cada llibre, ja que em fa estar més atenta als detalls de la lectura. Les aportacions de les altres lectores són molt enriquidores i em fan reflexionar.

  • Quan un títol t’agrada llegeixes més títols del mateix autor?

Sí, ho intento. Tinc pendents lectures de Herman Koch i Don DeLillo. Autors que he descobert gracies al grup de lectura.

  • Què li diries a una persona que no ha estat mai en un grup per a que ho provés:

Doncs que quan s’ajunten els cervells de més d’una lectora el plaer de la lectura és multiplica per 10.000. I que descobrirà lectures i lectores meravelloses, fins i tot parts de si mateixa que ni s’ho imagina.

  • Hi ha algun tipus de grup que no es fa a la biblioteca però que a tu t’agradaria?

M’agradaria un grup sobre filosofia, ciències socials o similar per compartir reflexions sobre els món que ens envolta.

  • De tots els llibres que has llegit, quin em recomanaries?

A part dels llibres del GL que t’he dit abans, i que recomano sovint, vull afegir Momo de Michael Ende. Està molt bé per identificar quins són els nostres lladres del temps.  I en especial  et vull recomanar Haikus d’amor: poesies japoneses d’amor, passió i enyorança de Patricia Donegan.

La Laura alterna la lectura en format digital i paper. Li agraden els llibres que l’ajuden a entendre millor el món que l’envolta. En aquest sentit, té un parell de llibres de reflexions preferits: Todo lo Bueno es libre y salvaje (Henry David Thoreau) i Reflexiones sobre un mundo líquido (Zygmunt Bauman).

  • I ja per acabar, em pots explicar alguna anècdota relacionada amb un llibre?

El dia abans del 8 de març vaig llegir La ternura de Roy Galan, em va entendrir molt i  vaig anar corrents a dir-li a la meva mare que l’estimava, a ella, a la seva mare, i a la mare de la seva mare… M’he adonat que els llibres uneixen i serveixen per fer connexions. Es curiós, per exemple, descobrir que has llegit simultàniament el mateix llibre amb amigues que fa temps que no veus.

AdA: Abecedari d’Autores [B]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

-I-

Avui us recomanem una sèrie d’autores desconegudes, d’aquelles que potser heu sentit anomenar a algú en alguna conversa, però de les molta gent en desconeix l’obra i perquè cal llegir-les.

Començarem per Djuna Barnes, les persones que llegeixen habitualment biografies de ben segur que la coneixen, ja que als anys 80 Andrew Field va escriure La formidable Djuna Barnes –publicada per Seix Barral- i va tenir notable èxit. Però per molt interessant que fos la seva vida, la seva obra encara ho és més! Barnes va ser una dona rebel, disposada a provar tot tipus d’experiències, transgressora de la moral burgesa, rupturista de les convencionalitats artístiques. Va viure a París on va gaudir d’una vida bohèmia en el moment més àlgid de les avantguardes. Entre les seves amistats trobem Marcel Duchamp, James Joyce o Samuel Beckett. La seva intensa vida està plasmada a les seves obres on hi trobem elements de l’inconcient, el món oníric, el lesbianisme, la transgressió… té tots els ingredients d’un còctel deliciós i impactant però la història ha silenciat la seva recepta.

De fet, que la història silenci les dones no ens ve de nou, però no hi estem d’acord. Això és el que devia pensar Tània Balló quan va impulsar el projecte de Las Sinsombrero. En el qual a través d’un documental i un llibre reivindica aquestes dones que van formar part de la Generació del 27, i que han estat silenciades per la historia i fins i tot pels seus companys. Josefina de la Torre, Rosa Chacel, Maruja Mallo, Ernestina de Champourcín, Concha Méndez, Maria Zambrano van ser algunes pensadores, escriptores i artistes que van reivindicar el seu paper intel·lectual com a dones i com a membres del món cultural que vivien. Les veiem publicant novel·les, escrivint ressenyes sobre llibres, opinant d’arquitectura i compartit agenda amb companys com Federico Garcia Lorca, Rafael Albertí o Salvadó Dalí. En les seves obres la dona esdevé un personatge pictòric o literari, fort, emancipat i creatiu que consolida el seu lloc en un espai cultural dominat per homes. Una generació de dones que va quedar silenciada i oblidada fins ara.

En aquesta línia trobem també la darrera publicació de Mary Beard titulada La veu i el poder de les dones, i que podeu agafar en préstec del Centre d’Interès Dones i Feminisme (1a planta). El llibre recull dues conferències en les quals l’autora parla de la costum, podríem dir mala costum, de silenciar les dones, i de que es tracta d’una mecanisme profundament arrelat a la cultura occidental. De fet un dels primers exemples ens l’explica Homer a l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes…mireu si ve de lluny això! Beard a més explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com certes idees de poder, de coneixements o d’autoritats – principalment patriarcals- tedeixen a excloure les dones del discurs oficial.

Però tot i ser una experta en època clàssica Beard també parla de temes  d’avui com política actual, els trolls –dels que viuen a les xarxes socials!!- o el llenguatge amb el que aprovem o condemnem determinades conductes depenent del gènere del subjecte que les du a terme.

-II-

Qui no ha somiat mai en viure en una illa paradisíaca? Aurora Bertrana va ser una d’aquestes persones afortunades. Cosmopolita, liberal i moderna la jove Bertrana aviat es va independitzar de la família i de l’aixopluc del seu pare, Prudenci Bertrana. Acompanyant al seu marit va arribar a la polinèsia francesa el 1926 on hi va viure tres anys. La seva experiència vital i la seva especialització en literatura de viatges, la van convertir en una autora excepcional i única.  Aurora Bertrana va ser una pionera de la literatura de viatges, tant per la perspectiva feminista que aporta als seus escrits com la seva aproximació a les societats que visita. Un bon exemples és l’obra Paradisos oceànics, escrit el 1930, on retrata terres exòtiques i llunyanes, així com les costums dels seus habitants.

L’entorn paradisíac de Bali va servir a Sandra Barneda per ambientar la seva primera novel·la Reír al viento, una novel·la de viatges emocionant i divertida que reivindica la necessitat de ser nosaltres mateixes. Les dones són les protagonistes de les seves novel·les i especialment del seu darrer llibre Hablarán de nosotras, un viatge per la història protagonitzat per dones que van veure en el pecat l’oportunitat de ser lliures. Repassant els pecats capitals l’autora ens presenta una sèrie de dones acusades de pecadores per intentar entendre si ho van ser realment o el pecat va ser una manera de sobreviure.

Erika Bornay, historiadora de l’art, escriptora i investigadora està especialitzada en la iconografia de la dona en el món de l’art. La seva obra Las hijas de Lilith també arrenca del pecat original, de fet, els textos religiosos hebreus ens expliquen que Lilith va ser la primera dona d’Adam, i que va ser expulsada del paradís original, i així es va convertir en diablessa però també en l’origen de la “femme fatale”. Aquest és un llibre molt recomanable sobre la iconografia de la dona i concretament del mite de la  “femme fatale” com a prototip artístic i literari de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. El reflex d’una societat sexofòbica i misògina, que s’obsessiona amb la imatge de la dona i que de forma més o menys conscient la converteix en quelcom pervers i perillós, tal i com representa a la perfecció la diablessa Lilith.

AdA: Abecedari d’Autores [A]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Imatge text blog AAl centre d’interès DONES I FEMINISME  a la Sala de Préstec hi ha petites joies i grans autores de tots els temps i totes les disciplines. De vegades davant de tanta oferta, no sabem per on començar, els ulls salten d’un llibre a un altre, buscant una autora, un títol concret o una portada que ens sorprengui, però de vegades el més senzill es deixar-se aconsellar… Avui us proposem sis autores, amb obra i temàtica ben diferent, però que no us decebran!

Retrocedim en el temps i viatgem fins al segle XVI, en aquella època sabem que les dones estaven sotmeses a la família i eren presoneres de l’àmbit domèstic, en aquest context neix Teresa de Cepada y Ahumada, coneguda posteriorment com Teresa de Ávila. Es va saltar les imposicions del seu pare, i va marxar de casa per ingressar en un convent. Allí a part de cultivar el seu esperit també va cultivar una de les seves grans passions la literatura, esdevenint un referent en la poesia lírica-religiosa.

La religió també va marcar la vida de Hannah Arendt, d’origen jueu va partir la persecució i la privació de drets a l’Alemanya nazi. Va ser jutjada i fins i tot va estar a la presó, i aquests fets la van motivar a emigrar. El 1937 li va retirar la nacionalitat alemana, i fins que el 1951 no va aconseguir la nacionalitat estatunidenca va formar part del nombrós grup dels intel·lectuals apàtrides que havien fugit del règim nazi.  Ella es definia com Teòrica política, i el tema de les persones apàtrides i refugiades va ser recurrent en la seva obra. Va defensar el concepte de pluralisme en l’àmbit polític, ja que gràcies al pluralisme  es podia potenciar la llibertat i la igualtat política entre les persones.

D’igualtat en sap molt i ha escrit nombrosos assajos Celia Amorós, filòsofa i referent clau del feminisme de la igualtat. Les seves publicacions han aportat a la filosofia la perspectiva de gènere, posant de manifest la visió androcèntrica  de la filosofia i reivindicant la revisió crítica per part de les dones d’aquesta matèria. Però el seu compromís amb el feminisme no el veiem només en la seva obra, va ser fundadora del Seminari Feminisme i Il·lustració a la Universitat Complutense de Madrid; i Posteriorment des de l’Institut d’Investigacions Feministes va crear el curs Historia de la teoria feminista pioner al nostre país.

I parlant de feminisme no podem oblidar-nos del breu però intens llibre de Chimamanda Ngozi Adichie Tothom hauria de ser feminista, on amb un estil clar i directe i amb una bona dosis d’humor ens explica que significa ser feminista al segle XXI. El llibre ha estat un súper-èxit de vendes que s’ha traduït a diferents idiomes.  Adichie s’ha convertit en una icona contra la discriminació sexual que ha inspirat artistes com Beyoncé que va incloure textos del llibre a les cançons del seu àlbum Lemonade, o fins hi tot a la casa Dior, que va estampar una samarreta amb el títol del llibre. Chimamanda viu a cavall entre Nigèria i els Estats Units, ha publicat nou llibres i s’ha consolidat com una autora d’èxit gràcies a novel·les com Medio sol amarillo o Americanah.

Una altra autora d’èxit és Margaret Atwood. Està considerada una escriptora feminista ja que al llarg de la seva trajectòria ha escrit novel·les de diferents gèneres com assajos, relats i llibres de poemes, amb  el gènere com a tema central. La representació de la dona, la seva explotació social i econòmica i les relacions entre dones són temes constants en la seva obra.  El 2017 el productor de televisió Bruce Miller va apostar per crear una sèrie de televisió  basada en la seva novel·la El conte de la criada, de 1985, on ens parla d’una distòpia on s’ha implantat una dictadura fonamentalista, i on una jove es veu forçada a viure com a concubina per donar fills al seu amo.  Aquesta novel·la que Atwood va escriure als anys 80 tracta temes de tanta actualitat que no semblen ciència ficció… fet que es certament aterrador.

Els temes d’actualitat van inspirar la periodista i escriptora Rosa Maria Arquimbau, però va ser silenciada durant la Guerra Civil i sepultada durant la postguerra. El seu delicte: ser una dona massa lliure. Arquimbau freqüentava bars, tertúlies, cabarets, biblioteques i diaris, i tots aquests ambients queden reflectits a les seves obres. Però entre tota la seva producció us recomanem Prostitució: des d’allò de la poma fins als nostres dies, on fa un repàs dels mites de la prostitució des de la prehistòria, passant per l’imperi romà, l’edat mitjana i el renaixement. A més d’entrevistar les professionals de l’època on el llibre es converteix en un document sociològic de primera mà.  Personatges, els primers puticlubs de la ciutat de Barcelona així com els inicis del turisme sexual de la mà de les primeres estrangeres que visitaven la Costa Brava i que trobaven “pescadors (…) que es prostituïen fàcilment per un quantes pessetes (…).

Esperem que gaudiu amb totes aquestes propostes!

Nova secció “Músics de Lleida”

Músics de Lleida

Aquesta setmana estrenem la secció Músics de Lleida, un espai on trobareu enregistraments sonors de músics de Lleida i província i també d’esdeveniments musicals del territori.

Aquest moble, situat al Claustre de l’Àrea Infantil i Juvenil, pretén donar visibilitat als nostres músics i difondre la seva obra. En aquesta selecció hi trobareu músics força coneguts com Lo Pardal Roquer i la Meritxell Gené, i d’altres que esperem que us animeu a escoltar com Destil·lats JF, Monsieur H., Criatures i molts més.

El nostre objectiu és ampliar i completar la col·lecció per posar-la a la vostra disposició, així que si ets o coneixes un nou autor o grup, fica’t amb contacte amb nosaltres!

2018: Any Pedrolo

Aquest any 2018 es celebra els 100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina. Aquest aniversari té com a objectiu principal donar a conèixer l’autèntica dimensió de la figura de Manuel de Pedrolo.

Va néixer a l’Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana, amb un món novel·lístic extraordinàriament ric. Durant més de quaranta anys no va parar mai  d’escriure i de publicar.

Va provar tots els gèneres: poesia lírica i visual, teatre, novel·la, assaig… La seva bibliografia supera els 120 títols, sense oblidar els més de 300 contes. Entre 1963 i 1970 va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”. La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors.

L’obra de Pedrolo va estar al servei del país. La censura de la dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions. Li va tocar viure una època difícil de restriccions de tot tipus, cosa que encara va fer més complicada la seva manifestació, obsessió per la llibertat i compromís amb la seva llengua i el seu país.

Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Per tal de contribuir a difondre una mica més l’extensa obra de Manuel de Pedrolo a la Sala local de la Biblioteca Pública de Lleida trobareu exposades una mostra d’obres de l’autor.

També hem elaborat una guia amb una selecció d’obres que podeu trobar a la biblioteca i que podeu descarregar-vos aquí: Guia Manuel de Pedrolo 2018.