Recomanació Literària: “La memòria de l’arbre” de Tina Vallés

El Jan no sap si posar-se content per tenir els avis vivint a casa seva. Ningú no en parla i a casa, de sobte, hi ha moltes preguntes sense resposta i algunes respostes que no s’han preguntat. Ningú no li diu, però intueix que hi ha alguna cosa que no rutlla… I a través dels seus ulls descobrim una història, la història d’un arbre, però també descobrim els records de la infància, la tendresa entre un avi i un net, l’amor, el significat dels silencis, la memòria i la pèrdua.

En 232 pàgines la Tina Vallés ha concentrat una novel·la magnífica, una història bella, molt ben escrita que aconsegueix que ens identifiquem amb els personatges, sentint la història ben propera i real.

La Tina Vallés és una filòloga catalana que divideix el seu temps entre la traducció, la correcció i l’escriptura creativa. Ha publicat vuit obres, entre literatura infantil i juvenil i novel·la d’adults, dues de les quals han sigut guardonades amb dos premis, el Premi Mercè Rodoreda de narrativa per la novel·la El parèntesi més llarg (2012) i el Premi Anagrama de novel·la per l’obra La memòria de l’arbre (2017).

Us encoratgem a que descobriu, si no ho heu fet ja, aquesta brillant escriptora.

Save

Recomanació destacada de la Sala Local: Miralls creuats

Des de la Sala Local de la Biblioteca Pública de Lleida destaquem l’obra de M. Àngels Cabré, amb el títol Miralls creuats: Roig/Capmany, guardonada amb el 33è Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2016 i editada per Pagès editors.

Aquest llibre és un passeig per la vida i l’obra d’aquestes dues excel·lents escriptores feministes.

Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany han estat i són un referent de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.

L’escriptora M. Àngels Cabré els ha volgut retre un homenatge en l’any en el qual es commemora el 25è aniversari de la seva mort.

M. Àngels Cabré (Barcelona, 1968), llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i màster en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és escriptora, crítica literària especialitzada en literatura feta per dones i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, dedicat a impulsar la cultura feta per dones. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació com ara la Vanguardia, El País, RNE, Núvol… i dóna classes al Màster de Gènere i Comunicació de la UAB.

Save

Save

Save

A la secció de referència podeu trobar curiositats com aquesta

Trebbi, Jean-Charles. El Arte del pop-up: el universo mágico de los libros tridimensionales. Barcelona : Promopress, 2014

Libro pop-up, libro animado, flip book, tarjeta articulada: todo un universo de libros mágicos… pero, ¿quiénes fueron los pioneros de estos mecanismos de papel? ¿Qué técnicas se usan para realizar un libro animado? ¿Cómo se crea volumen, cómo se hacen aparecer y desaparecer las escenas, cómo se sugiere el movimento? Este libro presenta una selección de obras clásicas junto con otras de diseñadores y artistas contemporáneos que han tomado las técnicas tradicionales para renovar este mundo de libros asombroso.

Si voleu aprofundir en alguns dels autors de pop-ups, podeu visitar les seves xarxes socials: Kit Lau, Elsa Mroziewicz, Louise Rowe i Philippe Hugger.

Recomanació sala Audiovisuals: Androides i robots en la ciència-ficció

El gènere de la ciència-ficció es caracteritza per la creació de personatges artificials mecànics, d’éssers robotitzats, humans biotecnològics, androides o cíborgs.

La primera representació d’aquest tipus de personatges la trobem a la pel·lícula “Metròpolis” (1926, Fritz Lang), encara que als films “El Golem” (1920) o “El Doctor Frankenstein” (1931) ja es començava a entreveure la idea primitiva d’aquest imaginari de personatges creats artificialment.

Però no va ser fins a unes dècades més tard quan neix “THX 1138″ (George Lucas, 1971), el robot-cowboy de la pel·lícula “El Mundo del oeste” (1973) i “Terminator” (1984), on per primer cop apareixen personatges artificials a meitat de camí entre la biologia natural i la tecnologia cultural.

Al llarg de la història del gènere de la ciència-ficció han estat molts els personatges sorgits artificialment, i a la Sala d’Audiovisuals us hem preparat una selecció de les millors pel·lícules sobre aquest tema.

No us les perdeu, us hi esperem!

Save

La Sala de Préstec us recomana… Literatura de viatges!

Qui no ha volgut mai agafar un avió, un vaixell, un tren o, fins i tot, el propi cotxe per marxar lluny, lluny d’aquí?

A l’estiu ens agafen ganes de viatjar, de dormir en altres llits i de recórrer d’altres carreteres… Si les circumstàncies us ho impedeixen, no volem deixar que perdeu l’oportunitat de traslladar-vos mentalment a d’altres ciutats, països o continents seguint les petjades d’altres intrèpids viatgers que un dia van agafar un avió, un vaixell, un tren o, fins i tot, el seu propi cotxe per marxar lluny, lluny d’aquí.

Aquí teniu una petita mostra de les últimes novetats, però al Centre d’Interès de NOVEL·LES DE VIATGES en trobareu molts més:

  • Aldekoa, Xavier. Hijos del Nilo. Barcelona: Península, 2017
  • Coral, Xavi. L’Herba sempre és més verda a l’altra banda. Maó: Arrela, 2017
  • Aldekoa, Xavier. Océano África. Barcelona: Península, 2016
  • Kpomassie, Tété-Michel. El Africano de Groenlandia. Madrid: Turner, 2016
  • Reverte, Javier. New York, New York... Barcelona: Plaza & Janés, 2016
  • Sanmao. Diaris del Sàhara. Barcelona: Rata, 2016
  • Lindo, Elvira. Noches sin dormir: último invierno en Nueva York. Barcelona: Seix Barral, 2015
  • Reverte, Javier. Un verano chino: viaje a un país sin pasado. Barcelona: Plaza & Janés, 2015
  • Tarruell i Llonch, Conxita. Seguint el rastre de Nelson Mandela: un viatge per Sud-àfrica. Lleida: Pagès, 2015
  • Vieuchange, Michel. Ver Smara y morir. Barcelona: Laertes, 2015

Save

Save

Save