Ara que ve Nadal un bon llibre és un gran regal: recomanacions d’autors locals

Des de l’àrea de Col·lecció Local de la Biblioteca Publica de Lleida us volem recomanar alguns títols de llibres que han tingut i tenen una bona acceptació entre els nostres lectors.

Són lectures que ens faran passar una estona entretinguda, i d’altres que des de la cadira de casa en permetran fer diversos recorreguts per diferents indrets de les Terres de Lleida.

Un dels llibres més prestats aquest any 2018 ha estat Ulls maragda de Marta Alòs, editat per Pagès editors. És la primera novel.la negra escrita per Marta Alòs  i la seva trama es desenvolupa a la Lleida actual i a la Barcelona de principis de segle.

Seguin amb la saga de la Sergent Anna Grimm, la seva autora, Montse Sanjuan, triomfa amb el tercer títol de la sèrie, Memòria mortal, un nou cas de la Sergent que ens farà estar en alerta constantment.

Destaquem també l’últim títol d’Emili Bayo, Més que ràbia, editat per Llibres del delicte. És una novel·la policíaca que tampoc ens deixarà indiferents.

Canviant de gènere recomanem l’últim títol de Joan Margarit, Per tenir casa cal guanyar la guerra, el poeta s’endinsa en la nostàlgia i els records de la infantesa, la adolescència i la primera joventut d’algú que busca la veritat sense treva.

Aquest any 2018 hem pogut gaudir també de la última novetat de Sergi Pàmies, L’Art de portar gavardina, un recull de tretze contes amb l’estil de l’autor.

Per conèixer una mica més els indrets de casa nostra aquest setembre es publicà l’obra Guia de Ponent de Quintí Casals Bergés. L’autor ens mostra 16 rutes per descobrir els racons més bonics de les Terres de Lleida.

Si disposeu d’una miqueta més de temps no podeu deixar de donar un cop d’ull a l’obra 50 itineraris de cicloturisme tranquil per Catalunya, on hi trobareu circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta i el patrimoni són els protagonistes.

Coneixem els autors de Ponent i difonem les meravelles de les terres de Lleida!

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Antonieta Maller del grup de Lectures contemporànies}

El grup de Lectures contemporànies, coordinat per Àngels Solà, repassa tots els gèneres literaris, donant a les persones participants una bona selecció de lectures variades per tots els gustos.

Antonieta Maller participa en aquest grup de lectura des de fa 3 anys. El que més li agrada es aquesta varietat d’obres, ja que considera que li aporten una visió panoràmica de la literatura. Reconeix que moltes de les obres llegides no les hauria triat mai, però que confia amb el criteri de la coordinadora, que segons ella “sap escollir llibres especials, que t’omplen i amb els quals gaudeixes”.

  • Has estat sempre una persona lectora?

Sempre havia llegit, i al batxillerat vaig tenir una professora de literatura molt bona que em va enganxar als clàssics. Després vaig tenir uns anys que no vaig llegir gaire, perquè tenia els fills petits i m’ocupaven molt temps. I ara fa 14 anys – gràcies a una amiga- em vaig apuntar a un grup de lectura “¡Peligro! se lee” que feia un professor de lliteratura. Em vaig tornar a enganxar a la lectura. Amb ell vaig descobrir obres clàssiques molt interessant i el plaer de la literatura.

  • Que creus que t’aporta participar en un grup de lectura?

M’enriqueix la lectura que faig dels llibres. Descobrir nous punts de vista sobre una mateixa lectura es sorprenent i enriquidor.

  • Com animaries a una persona a participar en un grup de lectura?

Doncs li diria que la lectura és una feina molt individual i solitària. Val la pena compartir-la, amb el grup de lectura, coneixes gent que té interès pels llibres i fas amistats. És una manera de socialitzar amb gent que té les mateixes inquietuds que tu.

  • Participes en algun altre grup a banda del de Lectures Contemporànies?

Si, al GL Una habitació pròpia i al GL de Còmic

  • T’agradaria proposar un nou grup de lectura per la BPL?

M’agradaria un grup que llegís filosofia o assaig, que són els gèneres que més m’agraden.

  • Dels llibres que has llegit enguany quin llibre t’ha agradat més i quin menys?

El que més Un año en los bosques de Sue Hubbell, sense cap mena de dubte! I el que menys Juego de tronos de George R.R. Martin.

  • I has recomanat algun llibre dels que has llegit al GL?

És clar! El sopar de Herman Koch.

  • Quan un títol t’agrada llegeixes més títols del mateix autor?

Sí. Sobretot investigo la biografia, busco ressenyes, crítiques i quan m’he fet una imatge mental de l’autor aleshores busco els llibres i els vaig apuntant a la llista de” lectures pendents”.

  • Tens algun llibre preferit?

Un llibre que em va marcar molt va ser El procés de Franz Kafka. Jo venia de molts anys de no llegir, i aquest llibre lluny d’espantar-me, perquè no és una lectura fàcil, em va atrapar literalment, em va agradar molt i vaig tornar a descobrir el plaer de llegir.

  • I alguna anècdota relacionada amb un llibre?

Em va passar una cosa molt curiosa amb La casa de Paco Roca. Parla de tres germans que tornen a la casa on van créixer un any després de la mort del seu pare. Em va impactar molt perquè la casa que descriu al còmic era igual que la torre que havia fet el meu pare, la mateix façana, les mateixes reixes, a l’interior les mateixes coses, a més nosaltres també som tres germans. M’hi vaig sentir plenament identificada. De vegades em feia fins i tot por passar les pàgines, per que era com veure part de la meva vida i la del meu pare dins del còmic. Llavors en Paco Roca va venir a Lleida al Caixa fòrum a fer un conferència i li vaig poder explicar la meva experiència amb el còmic. Va ser molt interessant poder parlar amb ell i “compartir” aquests records.

L’Antonieta és usuària habitual del servei de préstec, i li agrada venir als cicles de pel·lícules i documentals que es projecten a la biblioteca. Normalment acaba tots els llibres que comença, fins i tot aquells que no li agraden, en un intent de descobrir-ne el perquè. Alterna sense complexes el llibre amb paper i el digital, i llegeix cada dia després de sopar, quanta estona s’hi pot estar? No mira el rellotge quan està immersa en la lectura…

  • Per acabar l’entrevista, quin llibre em recomanes Antonieta?

És molt difícil només recomanar un llibre, però crec que La Sociedad del Cansancio de Byung-chul Han et pot agradar. És d’un pensador coreà que critica la societat actual – la competència laboral, l’exhibicionisme digital, la falta de transparència política-, segons ell aquests són els mals de la societat contemporània. Et fa entendre la societat actual des del punt de vista de la filosofia.

AdA: Abecedari d’Autores [J-K]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Clara Janés és l’escriptora que des de l’any 2015 ocupa la cadira “U” de la Real Academia Espanyola, convertint-se en la desena dona escollida per entrar a formar part de la RAE.

Té una llarga trajectòria literària i ha cultivat nombrosos gèneres literaris, a més de destacar com a poetessa, i guardonada traductora de diferents idiomes centre-europeus i orientals. Ha dedicat gran part de la seva obra i la seva investigació a les diverses expressions del talent femení, no només en la literatura, sinó també en la ciència i altres àrees de coneixement. Fruit d’aquestes investigacions va  publicar l’any 2015 Guardar la casa y cerrar la boca: en torno a la mujer y la literatura. El llibre és un recorregut per les diferents èpoques de la historia, així com les diferents cultures a través de les principals obres literàries de les dones, que posen de manifest el seu talent i la seva sensibilitat.

Janés posa de manifest les paradoxes de la història envers les dones, com que la llibertat podia trobar-se en la clausura (les monges), l’esclavitud en els llinatges nobles (les reines) i que van existir moltes dones guerreres, fins i tot ordres de cavalleria femenines.

Un altre llibre que també investiga sobre el talent femení al llarg de la història, en aquest cas, de la història de cinema és Las mujeres y el cine. A ambos lados de la càmera d’ E. Ann Kaplan.

Es tracta d’un llibre molt interessant, ja que analitza la qüestió dels rols de gènere dins el 7è Art. La primera part del llibre parteix de les pel·lícules emblemàtiques de l’època daurada de Hollywood. En elles analitza els principals estereotips de gènere que el cinema recrea i imposa a la societat, models de dona com l’heroïna víctima i passiva, el fetitxe eròtic i la femme fatale, models que serveixen per construir els personatges femenins del cinema comercial.

En la segona part del llibre trobem una investigació sobre el paper de les dones darrera de la càmera, principalment les trobem en l’anomenat cinema d’autor i en el cinema independent. Curiosament aquestes directores intenten plantejar nous discursos i plasmar les inquietuds reals dels personatges femenins, convertint-les en protagonistes de l’acció, no simples objectes que contemplen des del punt de vista de l’espectador.

Grup de lectura? Sí, gràcies! {Entrevista a Blanca Novales del grup de lectura en francès}

El curs passar va iniciar-se el Grup de Lectura en Francès, coordinat per Maite Alarcón. Aquest grup es caracteritza per llegir obres en versió original i en les sessions s’hi pot parlar en francès (és voluntari).

Una de les seves participants és Blanca Novales, qui té una relació molt estreta amb la cultura francòfona. La Blanca és catedràtica de llengua francesa, i ha dedicat molts anys a ensenyar aquesta llengua, però no només l’idioma sinó també la cultura francesa. Quan va conèixer l’existència d’un Grup de Lectura en Francès a la Biblioteca no va deixar perdre l’oportunitat de participar i aportar el seu granet de sorra.

  • Creus que aquest és un grup pels amants de la lectura o pels amants de la llengua francesa?

Jo crec que és un grup de lectura pels amants de la cultura, perquè el francès és més que una llengua, és gastronomia, és historia, són costums, en definitiva és cultura.

  • Quin nivell has de tenir per participar còmodament en la tertúlia d’aquest grup?

Cal tenir un bon nivell de francès, jo fins i tot diria alt, no tan per poder llegir, sinó per no perdre determinats matisos que pot tenir la llegua francesa, i també a l’hora d’expressar les teves opinions sobre les lectures.

  • Dels llibres que heu llegit quin t’ha agradat més?

El primer que vam llegir:  Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part d’Ana Gabalda. Un llibre molt fresc, amb moltes històries diferents, que et deixa una sensació molt agradable.

  • I quin llibre dels que has llegit al GL mai haguessis triat però et va sorprendre.

Dans le cafè de la jeunesse perdue de Patrick Modiano. Havia llegit alguna obra seva abans, però no m’havia agradat perquè, el considerava un escriptor dur, difícil d’entrar en les seves obres. Aquest cop li vaig donar l’oportunitat, i realment em va sorprendre.

  • Has recomanat algun llibre dels que has llegit al GL?

Sí, d’Amélie Nothomb  Stupeurs et tremblements. Precisament en aquest llibre hi ha una història molt surrealista i divertida a l’hora. La protagonista es contractada per una empresa japonesa. En una reunió amb uns clients ella ha de servir els cafès amb “humilitat i refinament”. Quan acaba la reunió el seu cap la reprèn perquè els convidats s’han sentit molestos perquè parla massa bé el japonès, i l’obliga a “oblidar el japonès” i fer veure que no l’entén… per nosaltres això no té sentit, però amb situacions tant absurdes com aquesta Nothomb posa de manifest les diferències que hi ha entre la cultura occidental i l’oriental, és un llibre que et fa pensar.

  • Què li diries a una persona que no ha estat mai en un grup per a que ho provés:

Doncs en primer lloc, que una cosa que no has fet mai cal provar-la, i després valorar l’experiència. És una manera de fer cultura, de compartir, és com fer un taller de literatura amb el que gaudeixes sempre.

  • Ens pots explicar alguna anècdota relacionada amb un llibre?

Un cop la meva cunyada em va deixar un llibre De la part de la princesse morte de Kenizé Mourad, em va agradar tant que no li volia tornar. Però em sentia culpable i li vaig tornar, però em vaig comprar un exemplar per mi i encara el conservo. Un gran llibre per recordar com a anat canviat la situació de les dones al llarg de la història a través del testimoni d’una princesa de conte.

  • Tens algun llibre fetitxe? O que t’hi sentis identificada?

Tinc molts llibres fetitxe, però si n’he de triar un em quedo amb qualsevol de Marcel Proust. Vaig fer la tesina sobre aquest autor, i he treballat molt la seva obra i la seva persona. La sensibilitat de Proust m’ha acompanyat sempre, i puc dir que la meva carrera professional ha estat molt influïda per l’obra d’aquest autor.

  • Quins serveis utilitzes més de la biblioteca?

El servei de préstec de llibres, però també de material en altres llengües i material audiovisual que pugui veure en versió original.

La Blanca reconeix que és d’aquelles persones que no pot evitar mirar els finals dels llibres abans d’acabar-los, la curiositat la venç! Prefereix els llibres en paper abans que els digitals, i tot i no tenir cap ritual ni lloc específic per llegir, li agrada fer-ho en silenci i de nit, gaudint tranquil·lament de la lectura.

  • Per acabar, quin llibre em recomanes?

Doncs et recomano una autora francesa molt coneguda al seu país Fred Vargas. Escriu novel·la negra i acaba de rebre el Premi Princesa d’Asturies. Té llibres que són molt fàcils de llegir i altres més densos, però tots molt bons com Tiempos de hielo, Huye rápido, vete lejos o Los que van a morir te saludan… qualsevol llibre seu és molt recomanable.