La immigració explicada a través dels contes

Cal explicar als nens un tema tan dur, angoixant i dolorós com és la immigració forçada? Creiem que sí.

I com explicar als nens que això passa ara i ben a prop de casa seva? Com explicar als nens que la vida no sempre és fàcil, que hi ha guerres i conflictes que afecten a famílies i nens com ells?

Aquesta es una guia sobre propostes lectores que pretén apropar els lectors al concepte de la immigració i a moltes altres paraules que estan relacionades amb ella i que sovint sentim anomenar: identitat, diferència, ètnia, integració, refugiats, etc.
En tot aquest plegat d’històries veurem els sentiments, emocions, records que la gent tenen quan han d’abandonar el seu país d’origen i buscar-se la vida en un altre lloc per tal d’aconseguir que els seus somnis es facin realitat.

Pel que fa als contes es recomana una lectura pausada, sense preses, aturant-se en cada paraula i cada detall de la il·lustració que l’acompanya.

De 4 a 6 anys

  • Schimel, Lawrence. ¡Vamos a ver a papá!. Barcelona : Ekaré, 2010.
    “No he vist el meu papà en un any, vuit mesos i vint-i-dos dies. Ho sé perquè conto cada dia des que ell se’n va anar a un altre país a treballar”, escriu al seu diari la protagonista. El pare els fa saber que aviat es reuniran: una bona notícia…
  • Julve, Òscar . Els Ulls d’en Bao . Esplugues de Llobregat : Hospital Sant Joan de Déu, 2017.
    Un vaixell carregat d’aneguets de goma que anava de Honk Kong als Estats Units va travessar una tempesta al mig del mar i molts ninotets van caure a l’oceà i van recórrer milers de quilómetres fins arribar a diferents indrets del món convertint-se amb immigrants…
  • Recorvits, Helen. Em dic Yoon. Barcelona : Joventut, 2003.
    A Yoon, una nena coreana emigrada a un país occidental no li agrada veure escrit el seu nom en cap llengua que no sigui el Coreà. Als primers dies d’escola, Yoon no s’adapta, es troba sola i solament pensa en tornar a Corea amb la seva família.
  • Rimbau, Roser. La Carta. Barcelona : Takatuka, 2018.
    Un full de paper que una tempesta de sorra ha fet voleiar arriba a les mans d’en Moussa. De seguida pensa a fer un dibuix de Thille per al seu pare, que viu a l’estranger. La preocupació d’un nen que, davant l’absència del pare, vol fer-lo partícip de la vida quotidiana del poble és el fil conductor d’aquesta preciosa història.
  • Julià Dinarès, Tessa. Refugiada : l’odissea d’una família. Barcelona : La Galera, 2017.
    Des de la perspectiva innocent i ingènua d’una nena petita s’explica el tràgic viatge que ha d’emprendre una família que fuig del seu país a causa de la guerra, des que han d’abandonar la casa fins que es arriben a un camp de refugiats…

De 7 a 9 anys

  • Ferrada, María José. Mexique : el nom del vaixell. Barcelona : Libros del Zorro Rojo, 2017.
    Els «nens de Morelia», anomenats així pel nom de la ciutat mexicana que els va acollir, mai van tornar a la seva terra natal, i els pocs que van aconseguir fer-ho, algunes dècades més tard, van trobar-se un país, uns germans i uns paisatges que ja no reconeixien.
  • Sanna, Francesca. El Viatge. Madrid : La Petita Impedimenta, 2016.
    Aquest llibre de belles il·lustracions explora, amb gran sensibilitat, les difícils decisions que pren una família en abandonar la seva llar per escapar del caos i de la tragèdia. la resistència de l’esperit humà davant l’adversitat i el meravellós poder de l’esperança.
  • Viana, Mercè. Iaia, vine amb mi!. València : Tàndem, 2011.
    Una història deliciosa i profunda sobre la relació d’una nena mexicana amb la seua iaia amb la que viu des que sa mare ha emigrat a Espanya.
  • Manuel, Jordi de. Els Ulls d’Abdeslam. Barcelona : La Galera, 2001.
    Abdeslam mai no s’havia vist així en una foto. Veure’s amb aquells ulls que eren com dues flames vermelles va ser el que més el va sobtar. Quan el primer dia d’escola va conèixer el Marcel se li va obrir un nou món que no coneixia: el de l’amistat.
  • Hernández Chambers, Daniel. Un Llarg viatge. Barcelona : Kalandraka, 2018.
    A través de la història del viatge de dues famílies molt diferents els nens descobreixen alguns dels matisos de la migració. Una família d’oques emprenen el vol cap al sud càlid i confortable per passar l’hivern i una família amb dos nens fuig cap el nord buscant un lloc segur on viure.

De 10 a 12 anys

  • Lienas, Gemma. El Blog de la Malika. Barcelona : Estrella Polar, 2013.
    La Malika fa poc que ha arribat a Catalunya amb la seva mare i els seus germans per reunir-se amb el seu pare. troba a faltar moltíssim l’àvia i és per això que escriu en un blog tot el que li passa i les impressions que té d’aquesta cultura que és tan diferent de la seva. Amb tot, la Malika està decidida que la seva àvia pugui viure amb ells i per això pensa fórmules imaginatives per fer-la venir. Ho aconseguirà?
  • Sala, Toni. Agi, un gambià a Catalunya. Barcelona : Estrella Polar, 2013.
    L’Agi és un home negre d’uns trenta anys, alt, natural de Gàmbia. Fa deu anys que va arribar a Catalunya. Al seu país hi té la família: dues dones, dues nenes i un nen tot just nascut; aquí hi té feina al camp i una colla d’amics compatriotes.
  • Pérez Díaz, Enrique. Las Cartas de Alain. Madrid : Anaya, 2006.
    El protagonista d’aquesta història ens explica com Alain, el seu millor amic, ha marxat amb els seus pares, a una arriscada aventura en un mar ple d’onades i molts perills…
  • Osés, Beatriz. Sóc una nou. Barcelona : Edebé, 2018.
    Un original, divertit i entranyable conte que ens parla de la solitud de les persones i dels refugiats. Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja.
  • Rodríguez, Mónica. Alma y la isla. Madrid : Anaya, 2016.
    Alma ha arribat més enllà de la mar. Ha arribat a l’illa on viu Otto, un poble de pescadors de la costa. Va ser pare d’Otto que ella guardada d’ofegament i va prendre a casa seva. La seva pell és negre, sembla inquiet i no entendre una sola paraula de la llengua.

A partir de 13 anys

  • Karrouch, Laila. De Nador a Vic. Barcelona : Estrella Polar, 2012.
    La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i uns nous costums, però també es desencadenar un seguit d’emocions que la marcarien per sempre.
  • Lienas, Gemma. El Diari taronja de la Carlota. Barcelona : Empúries, 2016.
    La Carlota se sorprèn quan una jugadora de bàsquet de l’equip contrari surt al camp amb pantalons llargs, i encara s’estranya més quan descobreix que ho fa per obligacions culturals i religioses. El seu tarannà emprenedor farà que comenci un diari sobre la immigració i els drets humans.
  • Lorman, Josep. L’Aventura de Saïd. Barcelona : Cruïlla, 2016.
    Saïd, un jove marroquí, deixa el seu poble, i la gent que estima per llançar-se a l’aventura d’obrir-se camí a Barcelona, on aviat comprova que les coses no són fàcils per als qui fugen de la misèria i que l’odi i la violència són habituals a la vida.
  • Larreula, Enric. Els Arbres passaven ran de finestra .Barcelona : Cruïlla, 2008.
    Icram és una noia berber que fa anys que viu amb la seva família a Catalunya. El seu desig dintegrar-se a la nova societat topa amb les pressions familiars perquè no abandoni els seus orígens.

Per saber-ne més:

  • Naïr, Sami. La Immigració explicada a la meva filla. Sabadell : Fundació Caixa de Sabadell, DL 2002.

AdA: Abecedari d’Autores [M]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Des de les primeres feministes, la lluita pels drets de la dona s’ha nodrit d’intel·lectuals, polítiques i activistes que han anat donat forma a aquest moviment social, estès a reu del món.

Kate Millett és una escriptora feminista estatunidenca , cineasta, escultura, filòsofa i es considerada una de les figures clau del feminisme contemporani. El 1970 va publicar la seva tesis Política Sexual, on oferia una amplia crítica a la societat patriarcal i a la literatura. Segons Millett l’origen del patriarcat és històric i cultural. No existeix cap disparitat mental, intel·lectual ni emocional entre els sexes.

 

 

 

 

 

En un pla més terrenal trobem Caitlin Moran, periodista britànica que ha creat tot un best-sellers Como ser mujer. Segons l’autora el feminisme es massa important per deixar-lo només en mans dels acadèmics. I en aquest llibre ha trobat la manera de mostrar la faceta més irònica, ferotge i provocativa del feminisme. A partir de la seva experiència personal com a dona, feminista, mare i filla de família nombrosa, va responent un a un als principals aspectes de la condició femenina, amb intel·ligència, humor i sinceritat. I així aborda temes com el propi cos, la depilació, la sexualitat, la maternitat o l’avortament. A més, a través de la crònica enginyosa i atrevida de la feminitat contemporània  aprofita per recordar-nos que el sexisme, i tot allò que comporta és repressiu, a més d’avorrit i estúpid.

Però les reivindicacions sobre la dona no són exclusives del món occidental, Fatima Mernissi sociòloga marroquí, és una de les veus intel·lectuals més rellevants del món àrab. I destaca la seva obra dedicada a la condició femenina en les societats musulmanes. Ha estat pionera en la conciliació del feminisme laic i el feminisme musulmà, que no s’allunya de les seves arrels culturals.

El treball de Mernissi flueix en dues línies: la primera defensa que el Corán no és “per se” un text discriminatori –però si les interpretacions més radicals que se’n fan-.  I la segona gran aportació, que podem llegir en el seu llibre Las sultanas olvidadas, es recordar que la Història escrita del món musulmà ha menystingut les aportacions de nombroses dones. Què des de diversos àmbits polítics o intel·lectuals van marcar les seves època, però que la seva veu i el seu nom han estat silenciats en un mon dominat per homes.

Història gràfica dels pobles de Lleida

La memòria gràfica ens proporciona una visualització gràfica de la recopilació de dades històriques. Quan parlem d’història gràfica ens referim essencialment al passat construït amb base a imatges i sons .

La fotografia personalitza el passat, amb només veure les cares dels individus, ens ve al pensament que és el poble el qui realment fa la història. La imatge té una gran força estètica impactant que pot parlar per si sola explicant, només amb un cop d’ull, la situació del moment, l’época, els sentiments de les persones fotografiades…

Mils de records s’amaguen sota unes fotografies que en moltes ocasions queden oblidades en un calaix. Per tal de donar difusió a la “Història Gràfica” d’alguns del pobles de la província de Lleida i de la seva gent, a l’àrea de la Sala Local de la Biblioteca hem preparat una petita mostra d’obres de llocs diferents que ens ajudaran a conèixer més a fons aquestes poblacions, la seva història, la seva gent.

Aquests llibres són un recull d’imatges que et conviden al diàleg i il·lustren els fets del pas del temps, les emocions i la memòria patrimonial d’aquests pobles.

Visita la Sala Local i podràs endinsar-te en el record d’un temps passat, i qui sap potser trobes aquella fotografia que et transporta a la teva infància.

  • Lleida: Recull Gràfic 1860-1982
  • Les Borges Blanques
  • Història Gràfica de Lleida
  • Verdú la nostra terra: Història gràfica 1887-2012
  • Història Gràfica de Cervera
  • Història Gràfica de Tàrrega 1890-1997
  • Història Gràfica d’Alpicat
  • Història Gràfica de Linyola
  • Llibre de Bellpuig : una Història Gràfica
  • Història Gràfica de la Segarra
  • Almacelles, visió gràfica
  • Història de Vallfogona de Balaguer
  • El Pallars, visió històrica
  • Aran istòria gràfica…

AdA: Abecedari d’Autores [L]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Un dels temes recurrents en la literatura escrita per dones es sovint l’essència femenina, què significar ser dona? qui condiciona aquest significat? La dona neix o es fa?

Una de les autores que ha abordat aquest tema en una novel·la fascinant és Doris Lessing, a La Clivella recupera un dels temes que ha inspirat la seva obra: com s’ho fan dones i homes, éssers semblants i alhora diferents per conviure en aquest món. El llibre ens narra la última etapa de vida d’un vell senador romà, que es proposa ni més ni menys que reescriure la història de la humanitat. I explica la història de les Clivelles, una antiga comunitat de dones. No tenen ni necessitat ni coneixement dels homes -controlen la natalitat- , i només pareixen nadons femella. Però amb el naixement inesperat d’una criatura estranya -un nen-, l’harmonia d’aquesta comunitat asexual, tot d’un plegat, es veu amenaçada.

El patriarcat a través dels seus òrgans de govern: l’Estat i l’Església, han limitat i castrat aquesta harmonia femenina als llarg dels segles, Gemma Lienas en el seu llibre Rebels, ni putes ni submises, ofereix una àmplia mostra dels prejudicis que minen la nostra societat patriarcal. En ell l’autora ens mostra com ser dona i no donar per irrebatibles els criteris d’un baró, sigui un pare, un marit, un crític literari, un metge, un polític, un cap jeràrquic… Com ser dona i poder-ho dir en veu alta, sense complexos i sense pors, sense donar per bona l’autoritat de sempre, la masculina.

Audre Lorde també qüestiona aquesta autoritat masculina i va més enllà. Com a poetessa destaca pel domini tècnic i les expressions emocionals a través de les quals explica la seva indignació per les injustícies civils i socials que va veure al llarg de la seva vida. Es defineix com una feminista, negra, lesbiana, guerrera, poeta i mare que treballa. Ella a escollit allò que la defineix, es pregunta a si mateixa i ens convida que busquen dins nostre, qui som realment nosaltres –com a dones-. Per trobar respostes va escriure Zami: una biomitografia. Una nueva forma de escribir mi nombre. En l’obra es pregunta: a qui dec la dona en que m’he convertit? Segons ella cada dona que ha estimat ha deixat empremta en la seva vida, també les dones amb qui va conviure durant la seva infància, les seves amigues, les seves amants.